ACOMIADAMENT BLOC!

A la última classe de GTIC, en Jordi Simón ens va dir que havíem de decidir què faríem amb el bloc. La veritat és que fa molta pena haver-li de dir un adéu definitiu tenint en compte que ha estat una eina molt present i útil en el meu dia a dia. Però amb tota la feina que tenim a la Universitat no crec que pugui actualitzar-lo massa sovint i més ara que s'apropen exàmens. Així doncs, he decidit acomiadar-me. Sense oblidar, però, que aquest bloc ens ha servit per acumular tota la feina que hem portat a terme a GTIC i a COED, però també per publicar algunes notícies d'interès que hem volgut compartir. Darrera de cada publicació hi ha esforç, dedicació, i moltes hores de revisar que tot estigués correcta: faltes d'ortografia, que hi hagués coherència, cohesió, que estigués complert... i també hores de buscar en internet informació complentaria, és a dir, ampliació. També ens ha servit per donar reflexions personals, per tant, una bona manera d'expressar els nostres sentiments.
Amb aquest bloc també queda reflectit part de la nostra personalitat.

A més, crec que hi  ha hagut una evolució molt positiva envers nosaltres, en Jordi Simón ens ha culturitzat amb les noves tecnologies, recordo els primers dies que anava molt perduda, però en mica en mica he anat agafant el fil, i he après un munt de programes i eines per la meva formació com a mestre i pel meu dia a dia com ara: el google docs, delicious, els canals RSS, igoogle, la cerca d'imatges o música amb el flicker, jamendo o sxc per no sempre anar al google, el movie maker per transmetre emocions  (ha estat el meu primer vídeo) l'ús correcte del PowerPoint, el glogster,  cmap tools,  gliffy...... etc.

I la Rosa Soler ens ha ensenyat com parlar bé en públic mitjançant els nostres comunicadors preferits, i ho hem portat a terme amb les recitacions, i exposicions de treballs.

Per això crec que ha estat molt útil que el professor ens hagués fet crear-nos-en un!  I de ben segur, que d'aquí uns anys el miraré i recordaré tot el que he fet aquest quatrimestre.

Ara només desitjar-vos molta sort pels exàmens i que us vagi tot molt bé!

TREBALL BON COMUNICADOR: ANDREU BUENAFUENTE

Imatge extreta del Flicker.

A principis d'octubre en Jordi Simón ens va anunciar un treball; el seguiment d'un bon comunicador. Amb el meu grup vam escollir l'Andreu Buenafuente, ja que és un personatge molt popular i que agrada bastant pel fet que sempre ens aconsegueix treure un somriure de la cara.
El 24 de desembre fou l'últim dia del seu seguiment, i durant aquets gairebé tres mesos hem descobert molts punts a favor del nostre comunicador.
 

Pel que fa a COED, hem vist que a part de ser un excel·lent humorista, també és una persona amb un gran cor, ha col·laborat amb l'ONG YAMUNA i  ha fet un anunci solidari, per tant, hem descobert la seva part més solidària, a més, és sincer, clar, molt natural i espontani i això fa que sigui més proper als seus seguidors. També hem vist un Andreu Buenafuente interessat amb als universitaris ja que va oferir una xerrada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

D'altre banda, pel que a GTIC, hem vist com és un personatge constant que té actualitzades les xarxes socials (twitter, facebook, blocs) i que ens podem assabentat de tot el que va duent a terme.

Aquests són els punts forts del nostre bon comunicador. I ha estat tot un plaer fer aquest treball, tant pel grup de treball com per l'elecció que hem fet del comunicador.

Per més informació us deixo el link de nostre bloc on hem anat seguint-lo:
http://buenafuentegtic.blogspot.com/

Última dia Territori/Identitat

El  dimarts 20 de desembre de 2011 va ser l'últim dia de les exposicions sobre el treball de Territori i identitat.

Sincerament van estar força bé, la primera la van exposar la Irene i la Clara que tractava sobre les Illes Balears, em va agradar molt que ho exposessin com si fos un conte. Vaig estar entretinguda i amb l'orella posada durant tota la exposició. Una altra que m'agradaria destacar va ser la de la Maria Uroz, la Alba Minet i la Neu López ja que ens anaven exposant a través de preguntes a fi de captar atenció. Hi van haver d'altres com la de la Alba i la Aida que tractaven del Nadal, o la de la Anna Mateu, la Helena Guirau i en Raul Sánchez que si no m'equivocu van èsser els únics que van incorporar audio.
En definitiva totes van estar molt treballades!!

Ara que ja s'han acabat cal dir que he après tant del meu treball com també dels altres. Així doncs:
 - És essencial portar-ho ben preparat,
 - Mostrar una actitud segura
 - Evitar memoritzar, que surti del cor
 - Com també que ens hem d'assegurar que si introduïm un video... en el Power Point revisar que es vegi i  portar-ho sempre en un pen per si les mosques
  - També és fonamental un to de veu correcta, per tal que el públic ni s'avurreixi ni tampoc l'extrem que  molesti, el just per captivar als oients.

TERRITORI DELS SOMRIURES

El passat dimarts 13 de desembre de 2011, les meves companyes: Sandra Villa, Mireia Alegre i jo vam exposar el nostra treball de territori i identitat. Ens vam centrar en el tema dels somriures ja que és quelcom natural en els éssers humans, però més especialment en els infants, per això també vam utilitzar el glogster per introduir fotos nostres de petites i de grans somrient, ja que ens sentim molt identificades, crec que no hi ha dia que no mostrem un somriure. Així doncs vam voler buscar quina definició donen a l'enciclopèdia de somriure, vam fer una pròpia definició nosaltres, vam voler esbrinar perquè és tant important ( els beneficis), vam analitzar somriure fins a veure què expressem i  què podem fer per ser més feliços o perquè els problemes no ens afectin tant i ho vam voler posar en pràctica amb un dels exercicis que vam trobar en un llibre: fer una caricatura del que et fa por (la veritat és que la por no té la treu, però uns riures estan assegurats).
Amb la realització del treball ens vam adonar de la importància de somriure, i que si deixem que les nostres emocions ens afectin, l'únic que aconseguim és que ens acabin controlant i no siguem tant feliços per això és tant important no afogar-nos en un got d'aigua i mostrar sempre un somriure a la cara.

Vam dedicar molts de dies i moltes hores per organitzar-nos, recollir la informació necessària, redactar-ho, transmetre la nostra identitat envers el tema i fer un bon ús dels mitjans audiovisuals (PowerPoint, Glogster... a fi que ens sortís el millor possible. Des del meu punt de vista vam fer una bona exposició en la qual no estàvem gaire nervioses, se'ns va entendre i vam utilitzar un to de veu correcta, tot i que van haver errors, com ara que hauria d'haver estat més natural... tanmateix ara el que hem de fer és aprendre dels nostres errors i no tornar-los a cometre. No obstant això, estic satisfeta del treball fet.

Aquí us adjunto la nostra presentació de PowerPoint malgrat no es puguin veure les animacions, us en podeu fer una idea.

Presentacio somriures

View more presentations from crisa2

EDU365 i XTEC

A la última sessió de Gtic del  dia 15-12-2012 amb en Jordi Simón vam treballar dues webs educatives: la XTEC i l'Edu365. La primera va destinada als educadors en què podem llegir-la cada dia sense  la necessitar d'haver d'entrar-hi. Com?  a través dels canals RSS (que es llegirà en el google reader).

En canvi, la segona va dirigida als pares i alumnes en què hi trobem una gran varietat de programes i jocs.

Vam estar aprofundint amb aquestes dues webs, vam veure totes les eines que tenen i finalment vam triar un tema per exposar a la propera classe del dijous 22 de desembre. Com que es pot fer amb parelles amb la Sandra Villa hem escollit el tema del Nadal, ja que, s'apropa aquesta època de l'any i hem volgut veure quines eines ens proporciona la XTEC per treballar-ho.

A la següent hora la vam dedicar a omplir una enquesta sobre els professor; metodologia que porten a terme, objectius que treballen i si els apliquen.... Crec que està molt bé que ens passin als alumnes aquesta enquesta, ja que, significa que la nostra opinió els importa  i que d'alguna manera la tenen en compte.

Última classe de COED

El divendres 16 de desembre, va ser la última sessió  de les recitacions de poemes però també de l'assignatura de COED. Aprofitant que el divendres només tenim  aquesta classe, vaig anar a la Universitat abans per tal de fer feina.Quan només faltaven 20 minuts per iniciar la classe, la Mireia Garcia i jo vam decidir anar tirant cap a la classe que ens pertocava. Vam veure algunes de les nostres companyes a fora recitant la poesia i d'altres en alguna classe fent el mateix i la veritat és que les 4 o 5 que vaig poder escoltar es notava que les portaven molt ben preparades. Quan va ser l'hora de la veritat, tot i que com ja he mencionat anteriorment es notava que s'havien estudiat la poesia, els nervis les van trair bastant. Crec que va ser la sessió en què estaven més nervioses, però alhora on vaig observar més esperit de superació, i això també s'ha d'admirar, ja que, la majoria van tornar a recitar la seva poesia.
He dit que la majoria estaven molt nervioses, però no totes, ja que hi va haver una companya que em va deixar bocabadada, la Laia Castellnou, i no per l'elecció de la poesia, sinó per com va recitar, jo seria incapaç de fer-ho, es notava que havia fet teatre ja que es va deixar portar pel que deia la poesia. Va fer el seu propi personatge i la veritat és que es mereixia de sobre l'excel·lent. Si la voleu llegir es titula  "Assaig de càntic en el temple", de Salvador Espriu o podeu anar al seu bloc.

Tot seguit, vam estar analitzant al meu bloc, vaig veure els meus errors i tot el que havia de rectificar. Com per exemple la importància de aprofundir, i fer ús d'un llenguatge adient.

I finalment, ens vam col·locar en rotllana i vam fer la mateixa activitat que a principi de curs, la descripció d'una companya i havíem d'esbrinar qui era. Jo vaig fer a la Mireia Garcia, i la Clara Gil ho va encertat, vam fer altres companyes i vam acabar concloent que ara ens coneixem més i va ser més fàcil encertar la persona descrita.

RECITACIONS

Ahir, divendres 2 de desembre de 2011, algunes de les meves companyes van recitar una poesia. Jo, com que el divendres anterior ja vaig recitar la meva, vaig poder dedicar-me a escoltar-les totes més tranquil·lament. No obstant això, cal dir que aquests dos dies que portem recitant hi ha hagut una varietat considerable pel que fa als temes; algunes tractaven sobre el mar, altres sobre la vida, l'amor, la natura, la història i fins i tot sobre un cranc, titulada "el cranc" que la va recitar la Clara Gil... però n'hi va haver una que vertaderament em va posar la pell de gallina, la que va recitar l'Helena Guirao, l'autor de la qual és en Salvador Riera i la poesia es titula: "Tinc Alzheimer"de debò que val la pena llegir-la.
 En general, totes les companyes que havien de recitar portaven les poesies molt ben treballades, en el ferrocarril i ens diferents clases les podia escoltar recitant-les sense equivocar-se. I a l'hora de recitar davant de la resta de companyes també ho van fer bastant bé, tenint en compte la situació; estar davant de 30,40 persones.

La veritat és que amb aquestes dues sessions t'adones com la poesia  serveix molt bé per expressar sentiments, preocupacions, admiracions, alegries. Són molt personals i cadascuna d'elles té quelcom a dir. N'hi ha algunes que et permeten  reflexionar molt  i adonar-te de quina visió tens del món que t'envolta.

Aquí us adjuntu un vídeo per les persones que encara no hagin recitat que dóna consells per una bona recitació de poemes (és molt semblant al que ens ha dit la Rosa Soler) però val la pena escoltar-ho:



El que no he comentat és que com que recitar una poesia en mig de 70 persones imposa bastant, abans de fer-ho amb la Rosa Soler vam estar uns minuts fent tècniques de relaxació i gràcies a la qual et permet estar més relaxada tot i que els nervis sempre hi són present.

Quan vam acabar la recitació, vam estar revisant blocs de companyes per veure els encerts i els errors què fan i per millorar-ho, i vam tornar a repetir què hem de fer perquè el nostre bloc estigui bé:
- Cal que concretem
- Que fem servir un llenguatge estàndar
- Que no hi hagin errrors ortogràfics
- Que tinguem permís si volem  mencionar a algú
- Que  es faci menció de tot el que es va fent i que a més, aprofundim
- Que no només hi hagi lletra, que hi hagin altres suports com imatges, vídeos, àudio....

Així doncs, ara a posar-ho en pràctica!!!

AJUDA PROGAMES

A la última entrada del 2 de desembre, he penjat el que vam fer a la classe de GTIC, i el que vaig haver de fer a casa.

Crec que està molt bé que ens ensenyin a manejar altres programes els quals estan destinats a fer una tasca específica. El cmap tools, per fer mapes conceptuals, el gliffy per fer fluxogrames, i el glogster per fer pòsters digitals. Ara tenim més eines, més repertori per fer les feines, ja que, a l'escola únicament  feiem servir el Power Point, Word, i l'Excel. per tant, si havia de fer un mapa conceptual, una presentació... només tenia aquest recursos i m'havia d'adaptar a ells, però ara ja no em passarà més.

 M'he adonat que era bastant inculta en aquest tema de les tecnologies, desconeixia molts programes que ara he après (la veritat és que no són gaire díficils de manejar) i que poden ser molt útils en la nostra professió sempre i quan en fem un bon ús.

Aquí us deixo uns vídeos (molt senzills) per si us animeu i voleu saber com funcionen cadascun dels programes.

Cmap Tools:

Gliffy (està amb anglès, ja que, és un programa online  anglès, tanmateix no és difícil d'entendre i es pot seguir bastant bé):

Finalment, el glogster que succeeix el mateix, està amb anglès:

 

POSTERS, FLUXOGRAMES i MAPES CONCEPTUALS

Ahir, 1 de desembre de 2011, a classe de GTIC vam recordar que segons el que volem fer: expressar sentiments, conceptes o idees... hem de saber escollir el programa adient. Així doncs, mentre que per expressar sentiments utilitzaríem un vídeo, per expressar idees o conceptes podem utilitzar els fluxogrames ( nosaltres treballarem amb el programa gliffy), o els mapes conceptuals (amb el cmap Tools). Tanmateix, també podem treballar amb el glogster un programa per tractar ambdues coses: sentiments i idees/conceptes.
Però què són?

- Els FLUXOGRAMES, representen un procés a fi de resoldre una tasca.  Tenen sempre un punt d'inici i un únic punt de terme. També cal tenir en compte que presenten una simbologia molt concreta. Per tal que sapiguessim com funciona en Jordi Simó ens ha encarregat fer-ne un sobre l'acció de travessar una cruïlla en la que hi ha un semàfor. Aquí us mostro el meu que he fet a casa:

- El GLOGSTER és una eina web 2.0 que s'utilitza per crear pòsters digitals. En el qual hi podem incorporar, vídeos, audio, imatges, i animacions.

Aquí us mostro el meu en el qual vull que us adoneu de la importància de saber viure la vida:





- Finalment el CMAP TOOLS, és una eina per treballar amb mapes conceptuals, que serveixen per representar una imatge mental i el text és una manera de representar la realitat. Per tant, es reflexa la visió personal d'un tema.
A partir del següent text hem hagut de fer el nostre propi mapa conceptual. Aquí us mostro el meu:

EL DINAR DE NADAL

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

El Prezi

El dijous 24 de novembre de 2011, a GTIC, vam tractar un programa anomenat prezi.
El prezi és una aplicació de presentació online, que utilitza  un únic espai, en què hi podem posar imatges, formes, lletres, i distribuir-ho com ho desitjem, a més, amb l'ordre que vulguem. Per tant, a diferència del PowerPoint que funciona a partir de diapositives, en el prezi només hi ha un full en blanc, com una mena de quadrícula.
Les principals característiques (les que hem definit a l'aula) són les següents:

• És un entorn de treball on-line.
• És gratuït i té una versió educativa.
• Podem editar/compartir col·laborativament.
• Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones.
• És un entorn multimedial.
• Podem treballar a partir de metàfores visuals.
• Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes.
• Els frames ens permeten definir parts.
• El path permet estructurar l'ordre dels frames.
• En prezi treballem sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en PP
• El seu ús és senzill.
• Prezi treballa amb tecnologia flash. 
• Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons o..                      

 Aquí us adjuntu un vídeo, que ens explica què és el prezi i com fer-lo servir:

 

Aquí us deixo el meu prezi explicant mitjançant una metàfora visual què és i què podem fer amb aquet:

.

El repte dels joves: passar de consumidors a creadors

Pel Twitter acabo de llegir una notícia que tracta sobre el ràpid progrés de les noves tecnologies de la comunicació (TIC) en què ara són els fills els qui ensenyen als pares a  instal·lar un antivirus, o a crear-se una conta de Facebook. O com els pares compren un mòbil als fills per tenir-los vigilats, mentre que ells el que fan és desconnectar-lo o parlar pel WhatsApp.

 A més cada vegada comencen a entrar en aquest món més aviat... els joves no busquen la "poesia ni una alta cultura" només pretenen gaudir del moment....

Si voleu llegir la notícia cliqueu aquí. És molt interessant.

POEMA: ECO

El pròxim divendres (25 de novembre) algunes companyes i jo haurem de recitar un poema per la classe de COED, aquí us deixo el meu d'en Joan Brossa titulat "ECO".

JOAN BROSSA

ECO

- Explica'm, tu, què és el sol. - El sol
- Explica'm, tu, què és la lluna. -La lluna
- I perquè en Pere plora amb desconsol?
- Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

- I les muntanyes què són? I els estels?
- No són més que els estels i les muntanyes.
- I aquestes canyes? I aquestes arrels?
- Doncs no són més que això: arrels i canyes.

[...]
-Digues: i el món? I l'home?
-Heus aquí
l'última forma de la saviesa:

Mira't a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots res més.

CÒNSUL, I.; SOLDEVILA, Ll. (2009). Antologia de poesia catalana. Barcelona: Educaula.

He escollit aquest poema, ja que crec que reflexa molt bé com en certes situacions per més que vulguem no podem fer res. Sempre s'exalça la figura del heroi, del incomformista, rebel... que lluita i ho aconsegueix tot  però hi ha  qüestions que a vegades no tenen resposta. Per això, quan vaig estar buscant poesies en els llibres que a batxillerat vam treballar (tant per l'assignatura de català com per literatura catalana) vaig veure aquesta la vaig escollir. A més,  un altre punt a favor és que no és gaire complexa.

Cercant més informació sobre l'autor vaig llegir una  frase molt significativa per mi que deia el següent: " per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida". Joan Brossa. Crec que té molta raó, si volem ser feliços com a èssers humans que som, sempre hem de seguir endavant per difícil que sigui el camí, i oblidar tot això que ens ha perjudicat a fi que el passat no influeixi negativament en el nostre present i/o futur.

Per més informació, sobre l'autor, les seves obres... cliqueu aquí.

DESCRIPCIÓ

Aquest dimarts, 8 de novembre a classe de COED, vam fer l'exposició fotogràfica sobre un tret que ens hagués cridat l'atenció d'una de les nostres companyes.  Jo vaig escollir una companya del grup A, la Mireia Garcia, així doncs, un dia de la primera setmana del mes d'octubre (que ara no recordo) vam quedar a la tarda a la platja i vam estar fent fotos, potser li vaig fer unes quatre o cinc, però la que més m'agradava és la que veureu a continuació.

Aquí us deixo la meva :

NO calen paraules, davant d'una mirada o somriure.

Diuen que una mirada ho diu tot i això amb passa amb una de les millors persones que he conegut fins ara, la Mireia. El que més em crida l’atenció d’ella és la expressivitat del seu rostre. És una de les poques persones amb les que he compartit més moments, més riures, més emocions, més pors, més llàgrimes, fins i tot compartim PROFESSIÓ.  Ella és una de les úniques persones de les que saps, segur, que estarà allà, ajudant-te en els moments més crítics amb un somriure i sense demanar res a canvi. La Mireia és segura de si mateixa, idealista,  divertida, conformista i alhora bastant atrevida tot i que a primera vista aparenti ser tranquil·la i discreta. 

També és somiadora, li agrada assolir les seves metes i ser amiga de les seves amigues. El que més valoro d’ella, i una de les coses més importants en l’amistat és la confiança que em transmet; al saber  al 100% que no em trairà mai!                                  

En definitiva, una persona que només mirant-la a la cara sé el que pensa, el que sent, el que li molesta….Els  seus ulls i el seu somriure parlen per si sols.

El què he volgut transmetre en aquesta imatge és l'expressivitat del seu rostre, és una persona molt clara molt transparent, que qualsevol cosa que li molesta, que li fa gràcia... ho mostra a través d'una mirada o somriure. A més, a vegades només mirant-la als ulls sé el que pensa.

L'he fet en blanc i negre, excepte els ulls i boca que són del seu color natura per posar l'accent en la  seva mirada i en el  seu somriure (independenment del color que potser que es vegi algo ataronjat... però que no n'he volgut transmetre cap en particular).
Així doncs, en aquesta sessió hem après com depèn de com fem la fotografia pot tenir un significat o altre. No és el mateix fer una fotografia des de dalt que des a baix. O com el fons, la llum... també tenen un paper molt important.  Qualsevol petit detall pot modificar allò que nosaltres hem voldut transmetre, o destacar. Per això cal tenir molta cura, i molta vista a l'hora de fer una exposició fotogràfica.

TREBALLEM EL MOVIE MAKER

Avui, 10 de novembre, hem dedicat la classe de GTIC a treballar el vídeo a través del programa: Windows Live Movie Maker, una eina per editar vídeos, i finalment ho hem portat a la pràctica. Primerament cal tenir present que un vídeo serveix per transmetre emocions. Ara si, segueixo explicant la classe. En primer lloc, hem vist un vídeo gravat per el propi Jordi Simó en què es veu Blanquerna per dins. Hem dedicat pocs segons a ensenyar com funciona aquest programa, i hem hagut de retallar el vídeo en tan sols 1min( quan en realitat durava 7/8min), cadascú valorava què era més important. Això si, havia de tenir un ordre lògic i no podem tallar accions que estan succeint. Ens ha deixat uns minuts en què hem obert el programa i hem arrossegat el vídeo. Desprès, hem clicat a "editar" i hem anat dividint el vídeo per tal de seleccionar les parts que volíem. Un cop hem tingut el nostre vídeo personal d'una durada d'un minut,  ha seguit ensenyant com  posar una portada amb el títol, com posar llegendes ( subtítols: per situar el públic en l'escena; a la biblioteca, cafeteria...) i animacions per tal d'enllaçar les diferents parts que s'ensenyen de la Universitat (de tal manera que queda més unit, més coherent) com posar música ( que és tan senzill com anar a l'ini i a "afegir música". I com que el so del vídeo molestava he posat el volum del vídeo en silenci) i finalment com posar efectes visuals. Per acabar també hi havíem de posar els crèdits ( que igual que la portada la trobem al inici).
Qüestions que en Jordi ens ha ressaltat i que hem de tenir en compte:

1.  Cal primer de tot posar  el vídeo, la música, les imatges... que es volen fer servir  en la MATEIXA carpeta. D'aquesta manera evitarem problemes com ara que  no es pugui escoltar o veure el vídeo.
2. Un cop realitzat el vídeo l'hem de guardar i clicar a: "guardar pel·lícula" ( en un format estàndard).

Finalment, ens ha dit que havíem de pujar el vídeo al youtube i al nostre bloc.
Realitzant aquesta classe, t'adones de la importància de fer un bon vídeo a través de la música (que en aquest cas crea bon rollo, ni avorreix ni tampoc és molt "motivadora")  que ajuda com també les animacions i els efectes visuals tenen  un paper fonamental, la durada.... i tot això a fi de TRANSMETRE EMOCIONS!

 Dit tot això, aquí us adjunto el meu vídeo:

POWER POINT

Ahir, 3 de novembre, a classe de GTIC vam treballar el PowerPoint a través de l'article que ens havíem de llegir. Primer, vam veure una presentació de PowerPoint d'una diapositiva, concretament un poema sobre la impressora de la poetessa Cinta, en el qual podíem subratllar, encerclar, tot el que vulguèssim també ens vam fixar en el tipus de lletra que era molt semblant a la de les màquines d'escriure d'abans... Després una companya ens va llegir el poema en veu alta, i en una diapositiva diferent va aparèixer la imatge que descrivia perfectament el que el poema transmetia, una impressora vella, que no funcionava correctament i que tenia "cul", a més, hi havia un so "màgic" que a tots ens va fer riure.

També vam veure diapositives amb esquemes... arribant a la conclusió que el PowerPoint té molts avantatges com: incorporar imatges, sons, esquemes a fi de fer-ho més visual i que sigui més fàcil d'entendre, ens facilita  prendre apunts i podem subratllar, encerclar, i utilitzar tot tipus de colors. També cal tenir en compte que  podem fer un mal ús d'aquest com per exemple: un excès d'informació o d'animació( que acaba distreient), llegir el que hi ha escrit al PowerPoint,  no seguir cap ordre estètic i usar formes de manera discriminada.

A més, vam veure com hi ha dos tipus de power point: el tradicional i el creatiu. I com podem fer servir el PowerPoint  amb els nostres alumnes:  col·locant un llorigó, és a dir, una trampa (posar alguna mentira i  proposar als alumnes que la trobin i que al clicar es posi l'opció correcta),  o col·locar diverses fotografias, i que al clicar en una en concret, se'ns obri ampliada...

Així doncs, hi ha infinitat de maneres de fer servir el PowerPoint.

Aquí us adjuntu una presentació que he fet en què es veu més explícit el que us comentava anteriorment:

COMUNICACIÓ DIGITAL I ELS ANUNCIS

En aquesta classe de COED (4-11-11), hem parlat sobre la comunicació digital, a través d'una entrevista a Guillermo Orozco (per saber més sobre ell cliqueu) feta per la Generalitat  de Catalunya.
M'agradaria destacar alguns dels aspectes mencionats per ell com que:

• Els ordinadors ens van introduir al món digital
• La imatge té un codi universal
• És molt important la manera d'enfocar la lent, com es posa la lent de la càmera: els plans, la perspectiva, el contrapicat. Per tant, hem de saber i veure a través de la lent ja que és la que ens mostra la realitat.
• L'educació pels mitjans no pot ser un únic autor, sinó que també poden intervenir la família i l'escola com a principal. Si el nen no rep afecte per la seva família incideix en ell, i és molt probable que interactuï més amb altres mitjans com la televisió.
• Cal educar a través dels mitjans digitals i de comunicació -> innovació.
• És importantíssim tenir clar que la imatge és complementària a la paraula del professor o del llibre, per tant, tot lo visual és " de segona mà". S'ha d'educar a través del llibre i del professor i no visualment, atès que el vídeo, el power point... són només un suport i per això no pot tenir més pes que l'explicació del professor o el llibre de l'alumne.
• No obstant això, és necessària una alfabetització múltiple a l'escola  per a potenciar  i així educar amb l'ajuda del món digital i audiovisual i fer un ús intel·ligent  d'ells. És a dir, ens ensenyen a llegir i a escriure, però també cal que ens ensenyin en l'àmbit digital a fi d'entrenar l'ull, l'oïda, ser crític i actuar amb conseqüència.

A partir d'aquesta entrevista, vam començar a parlar sobre els anuncis publicitaris. L'anunci és el text argumentatiu per excel·lència i la finalitat del qual és la de persuadir, convèncer. 
Tot seguit, vam analitzar 4 anuncis:
- El de GALERIES: el primer que es percep és una sensació de caos, d'exageració i alhora alegria. Mentre que al principi, els nens estan avorrits, quan finalitza la classe passen a l'alegria absoluta. Veiem com el tractament de la llum és molt important, va augmentant la llum progressivament a mesura que avança l'anunci, així, al inici hi ha sensació poc agradable, avorriment, i al final com que guanya color percebem una sensació completament diferent: més alegre, i més accions. La música connecta amb els espectadors i la càmera lenta, un ritme pausat en què només accentua allò que vol transmetre. Les accions que veiem són les que normalment prohibim el nen, i tanmateix ens treuen un somriure de la cara. També és cert, que els valors que ens presenta no són positius atès que veiem una falta de respecta cap al professor i entre ells mateixos. Així, tot el mencionat anteriorment és el que es té en compte alhora de gravar un anunci.
- El següent anunci el del GOLF: que associa el producte que vol vendre, el cotxe, amb la felicitat, el tenir èxit. La llum blanc i negre provoca una sensació de serietat, en què no es vol destacar res en concret. La música és clàssica i elegant i bastant melancòlica. I la càmera constant. Els valors que ens transmet és  el de tenir èxit a través d'un objecte. La intenció d'aquest anunci és la de convèncer que tots necessitem algú o alguna cosa en què confiar, ell és un fracassat, tothom li falla, però el cotxe no li fallarà mai.
- Anunci de la COLÒNIA BARBIE, que el missatge que ens dóna és el d'abandonar el millor amic (que en aquest cas era el gos) per la colònia de la nena.
-  I finalment, l'anunci del SEAT, "oh brother", que veiem com juguen amb els valors de les famílies/persones per vendre'ns un cotxe.

Per tant, molts anuncis el que fan és llençar missatges subliminals, que  nosaltres com espectadors hauríem de saber llegir, ja que d'alguna manera ens manipulen.

Així doncs, desprès d'aquesta classe t'adones com els anuncis haurien d'estar controlats,. Hi ha anuncis que fins i tot et poden ferir els sentiments. Com el cas d'un anunci de Barcelò Cream en què llencen les cendres d'una amiga al mar, i com si tinguessin una força sobrenatural van cap a un vaixell ple de gent bevent i passant-s'ho bé. Finalment  acaba amb la frase: "que siga el momento".  Amb les morts de les persones no es pot jugar.

Aquí us el deixo perquè el visioneu:

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

El passat divendres, 28 de novembre, a COED vàrem parlar sobre l'estructura del discurs en l'exposició oral.

ESTRUCTURA DEL DISCURS

1. Introducció: es presenta el tema i els objectius. Ha de ser efectiva, ja que, a l'inici del discurs és quan l'atenció del públic és més alta.

2. Desenvolupament: es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. Com que l'atenció del públic baixa, hem de captar-la a través de l'humor, amb exemples... això també dependrà de l'agilitat de l'orador.

3. Conclusió: es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

INTRODUCCIÓ -> "Allò que comença bé ja està mig acabat" ja que:

- En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
- En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

FÓRMULES INTRODUCTÒRIES

- Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius (atès que motiva i centra l'atenció dels oients).
- Presentació del guió.
- Preguntes: una manera d'anticipar-se.
- Lectura mental: esmental algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
- Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal que siguin senzilles, fàcils ( que tothom les pugui entendre) proporciona una major credibilitat, i es veu que s'interessa pel tema.
- Afirmació provocadora: donar una opininió atrevida, una dada espectacular...
- Ànecdota: breu, que condueixi el tema, i que estigui relacionada.

És molt important NO repetir paraules, ni castellanismes. NO juestificar-se. NO treure's importància, ni poder.No dir quelcom i no fer-ho.
És pot començar amb una cita, fent prefuntes, amb un refrany, o per exemple: " Jo ja sé que el Barça és el millor equip del món.." (depèn de la situació cal valorar-ho).

DESENVOLUPAMENT

Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu:
 Per a informar: Estructura descriptiva o estructura cronològica (cal tenir en compte la durada). Per a convèncer: Estructura inductiva: informació de casos concrets per arribar a la idea general.

CONCLUSIÓ

Funcions bàsiques:
- Tancar el discurs.
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.


Té un efecte determinant en la fixació de continguts. És la sensació última que s'enduran de l'exposició, per això, ha de ser interessant.

FÓRMULES DE TANCAMENT

- Repetir la introducció.
- Resumir els punts principals.
- Invitació a l'acció -> així doncs, us invito a ballar flamenc a....
- Anunci d'un esdeveniment futur.
- Promesa -> us prometo que l'Iphone 5 sortirà ben aviat.
- Apel·lar els sentiments -> importantíssim. Cal connectar amb les emocions del públic.

"VÍDEO Y EDUCACIÓN"

 A la última classe de GTIC, del dijous 27 d'octubre, vam tractar el primer capítol del llibre vídeo y educación de FERRÉS, J. (1992). Ed.Paidós. Barcelona, del qual vam treballar el llenguatge audiovisual.

Primerament, el professor ens va dir que comentéssim què ens havia cridat l'atenció o què voliem dir sobre el llibre i tot seguit  una companya va anotar el tema dels hemisferis en la taula següent:

Hemisferi esquerre	Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos	Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional	Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)	Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.	Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític	És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...	Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.

Així doncs, 

-  L’hemisferi dret veu de forma global el problema, més que no pas l’analitza. Està relacionat amb la música, la pintura, les relacions espacials, els colors, el ritme, els dibuixos, la imaginació i la fantasia. 

- L’hemisferi esquerre és la part acadèmica. Se’l relaciona amb la lògica, les matemàtiques, la raó, les seqüències,l’anàlisi, l’avaluació i, considerablement, amb el llenguatge. 

En el llenguatge audiovisual passem de l'emoció a la idea. Primer tenim emocions i després les analitzem, en el llenguatge escrit, en canvi, passem de la idea a l'emoció, perquè sense la idea, no podem saber mai de què va, no podem sentir cap emoció (si ens agrada, si ens emociona...).

Motiu pel qual vam visualitzar dos vídeos. El primer era el típic vídeo que ens posen a les escoles, avorrit, del qual és impossible quedar-te amb la informació donada i que treballa amb l'hemisferi esquerre, per això són vídeos per veure individualment, ja que pots anar darrera per aclarir conceptes. No obstant això, són molt útils per complentar/ampliar informació en els treballs d' alumnes (a nivell individual). Mentre que el segon, sense haver-hi parla ens va transmetre moltes sensacions, per tant, més fàcil de quedar-te amb el que l'autor ens vol ensenyar i són més adequats per veure en grup, atès que reforçen certs actituds i valors com: l'amistat, el companyerisme... ( hemisferi dret).


Aquí us adjuntu ambdós vídeos. Un primer que he buscat se'l relaciona amb el vídeo esquerre, l'anomenat vídeo "lliçó" mentre que el segon treballa més amb les emocions (hemisferi dret).

En un moment de la classe també ens ha dit  que cada generació veu la vida segons l'ha viscuda. Els usos de les tecnologies poden alterar la forma de pensar, d'expressar-nos... la qual cosa vol dir que  quan canvia el nostre entorn, també canvíem nosaltres. Crec que era interessant mencionar-ho. Ja que, jo no veig la vida igual que cap dels membres de la meva família, ni dels professors...


Per tant, a les escoles es treballa més amb l'hemisferi esquerre que amb el dret, però en la societat  és a l'inrevès. Però, no caldria que a les escoles treballéssim un xic més amb el dret i en la societat, una mica més amb l'esquerre? La veritat és que no sé que pensar, és un tema que dóna molt pel que pensar...

El programari lliure

A lúltima classe del GTIC, dijous 21 d'octubre, vàrem estar parlant del Programari lliure. 

El  terme "programari" el  coneixem més com a software (en anglès) i el podríem definir breument com un conjunt de programes informàtics. Podem trobar: la categoria  de programari: les aplicacions (programari de gestió d'empresa, de tractament d'imatges, de composició musical, programari educatiu, jocs d'ordinador etc. o per una altra banda, la categoria (més difícil d'identificar)  com ara: els sistemes operatius, servidors, controladors de dispositiu ( els drivers), llibreries etc.

Quan creem  un programari, primer sempre és lliure, no obstant això, si ho desitjem es pot canviar a un privat. Cada programa està format per uns codis escrits amb llenguatge informàtic (el codi font del programa). Els mateixos programadors escolleixen si  volen mantenir el codi fort obert o tancat (en què ningú hi pot accedir). Finalment, també poden decidir  quina llicència utilitzar, si una lliure ( en què el programari pot ser copiat, modificat... com el audicity, el gimp; o una llicència no lliure, (restringint l'ús, prohibint la copia, com  l'Adobe Photoshop, el Ms Office...).
Aquí us deixo un vídeo que ens ho explica bastant bé.

EL BON COMUNICADOR

Aprofitant que aquest divendres 28 d'octubre hem d'entregar els apunts dels sis primers capítols del llibre " Com parlar bé en públic" que tracta sobre el bon comunicador, explicaré el que vam treballar ja fa uns quants dies a la classe de COED sobre el bon comunicador.

Primer, el  que vam fer és triar un personatge públic que fos un bon comunicador i posar tres motius de la elecció, jo per exemple vaig escollir l'Albert Espinosa perquè trobo que és una persona molt culta, molt realista i tots els llibres que m'he llegit han estat fàcils d'entendre dirigits a tot el públic. Cadascú va anar dient la seva tria  i els adjectius que el feien bon comunicador, i finalemant ens vam adonar  en què moltes de nosaltres vam coincidir que és molt important: la claredat, l'aproximitat, l'expressivitat... arribant a la conclusió que:
- Cadascú té una percepció diferent sobre què és ser un bon comunicador.
- Hi ha molta diversitat, atès que no és una ciència exacta com les matemàtiques, la medicina.
- Per tant, és subjectiu.
- La majoria dels mitjans de comunicació tenen més ressonància, models, tenen més poder.
- Allò que fa diferent un bon comunicador, no són els aspectes acadèmics (paradoxa) sinó un treball personal que fa el comunicador i que és molt complert i complex.
- Hem de posar l'accent en tots aquests aspectes que van més enllà de la llengua pròpia, i que per tant no s'estudien.

Cercant per internet he trobat aquest vídeo en què l'exmodel Teresa Gimpera i el catedràtic de comunicació de la UB, Sebastià Serrano, expliquen les característiques que ha de tenir un bon comunicador i com s'ha de comportar davant la càmera. Utilitzen com a exemple personatges tant coneguts com Rosa Maria Sardà, Xavier Sardà o Joaquim Maria Puyal.
Aquí el teniu, és molt interessant i útil:

• A la carta
• > Televisión
• > La 2
• > Memòries de la tele
• > Memòries de la tele - Personatge: El bon comunicador

tractament d'imatges: el GIMP

A la darrera classe de GTIC, en Jordi, ens ha explicat en què consisteix tot el tema de les imatges. Primer de tot, les seves característiques, que són les següents:

- La grandària: que fa referència a la quantitat de píxels que té una imatge. Se sol mesurar amb la quantitat  de píxels horitzontals multiplicats pels verticals.

- El pes: que és el que ocupa la imatge en memòria  i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

- La profunditat de color: la quantitat de colors que es poden posar com a màxim en una imatge (sol rondar en uns 16 milions de colors distints).

La resolució:  que és la relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa.

Per saber els píxels que té una imatge, només cal multiplicar la grandària horitzontal d'una foto per la grandària vertical. En aquesta imatge seria: 3.456(h)*2.304(v)= 7962.624 píxels, és a dir, uns 8 megapíxels.

També ens ha fet veure com a l'hora de seleccionar una imatge per una pàgina web hem de tenir en compte la gràndaria i el pes de la imatge en relació l'ús que vulguem fer d'aquella  fotografia. No és gaire útil col·locar una imatge de grandària i pes gran si després no la mostrarem a mida real, ja que estem enviant una sèrie de píxels innecessàriament i, com a conseqüència, ocuparà més espai i a més, la velocitat serà superior. És per això, que ens aquests casos és millor seleccionar una imatge més petita si després l'hem de desaprofitar ja que, visualment veurem el mateix.

Finalment, vam obrir un programa lliure i gratuït anomenat GIMP (aquí us adjuntu l'enllaç: http://the-gimp.softonic.com/ ) que serveix pel tractament de les imatges. I vam fer tres modificacions, treballant sempre amb la imatge original:
Primerament, us presento la imatge original que hem hagut de modificar:




Foto original. Firalsvellbis2009 (Jordi Simón).

 

A continuació havíem de RETALLAR un tros de la imatge. Trobem l'icona "herramienta de recorte" a la "caja de herramientas", on apareix una cuter com a imatge. Aquí teniu la imatge:





Imatge retallada.



Després, ESCALAR la imatge. Per què no sigui tan gran, el que fem és reduir la imatge. Com? amb  l'icona d'escalar, que es troba al fer click a "imagen". A continuació, posem els píxels que vulguem. Pel nostre bloc entre els 650/750 d'amplada és suficient, l'altura es posa automàticament. La imatge que veureu a continuació l'he escalat a 675x450:




Imatge escalada(675x450).

 Finalment, RETOCAR la imatge: el que hem fet és eliminar una caixa d'aigua que hi havia, copiant i enganxant les rejoles del costat. A més, hem eliminat el collar de la dona que té el dit aixecat, a través de l'icona de clonar. Aquí us deixo la última imatge:



Imatge retocada.

 

FLICKER, SXC, i JAMENDO

A la última classe de GTIC, el 20 d'octubre, vam veure la relació de la viquipedia amb el Creative Commons; i és que la viquipedia està sota aquesta llicència amb la possibilitat de modificar textos i unes companyes ens van ensenyar el treball que havien fet a la Viquipedia.





- Sonia Blanco.

A continuació, en Jordi Simón, ens va donar diverses pàgines webs de les quals podem veure, copiar i descargant-nos imatges sempre miran els drets que tenim sobre la imatge:
- http://www.flickr.com/ 
- http://www.sxc.hu/ 
- http://www.google.com/imaghp//  


Vam estar manejant totes tres pàgines, arribant a la conclusió que sempre quan volem cercar alguna foto anem a google, malgrat que les agafa de pàgines webs i ens és més complicat de saber si les podem agafar o si no tenim permís. Mentre que el flicker és una pàgina web on fàcilment podem trobar els drets.


Així doncs, a l'hora de cercar una foto ja sabem on hem d'anar i on no és tan recomenable agafar-les. Aquí us deixo una imatge de la Sonia Blanco, extreta del Flicker ja que hi ha moltes fotografies i de molt bona qualitat.

També, i ja per finalitzar la classe, ens va ensenyar una pàgina per descargar-nos música no comercial gratuïtament: www.jamendo.com/es. Hi ha tot tipus de música: clàsica, pop, electrònica...


Ha estat una classe molt profitosa, ja que, hem vist un munt de programes, i la importància dels drets d'autor, atès que sempre agafàvem imatges sense saber si teníem permís. També hem vist com l'Ares, on la majoria ens descarregàvem cançons, és bastant perillòs ja que  es posa a disposició el nostre disc dur.

CLASSE COED

Ahir divendres 21 d'octubre, la Rosa Soler va iniciar la classe de COED amb la recitació d'un breu poema de la poetesa Maria Mercè i Marçal el va escollir ja que se sent molt identificada amb ell i diu el següent: " a l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes de rebel". 
La veritat és que a mi em va cridar molt l'atenció pel missatge que deixa. Crec que té molt d'encert aquest poema. Així doncs, vaig decidir buscar més informació sobre la poetessa, i vaig llegir  que segons el poeta Pere Gimferrer és " la millor poetessa que ha tingut la literatura catalana en tota la història". Per més informació cliqueu aquí.

Tot seguit, vam mirar un vídeo dedicat al primer aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, en què veiem tres maneres de recitació de poemes:

1. Representació teatral sobre els menjars típics de Catalunya.
2. Recitació de memòria del poema "parlem de tu" d'Ariadna Gil, en què molta molt de sentiment, i això fa que emocioni al públic.
3. Recitació llegida, de dos poetes, en què  hi ha menys sentiment.

D'aquí se'n desprèn  que no és el mateix dir un poema que recitar-lo. Quan el dius, únicament el memoritzes, surt de la boca, sense cap sentiment ni emoció, mentre que quan recites un poema surt del cor, hi ha un sentiment, t'emociona.

 També és importat recordar que la lectura en veu alta és una lectura pels altres, en què s'ha de llegit poc a poc i fer paus, d'aquesta manera els altres poden entendre i reconstruir el text. Per cada coma "," cal fer una pausa de 3 segons, i per cada punt "." una pausa de 5 segons.

 A més a més, la Rosa Soler ens ha ensenyat que a vegades els poemes o embarbussaments o travallengües semblen molt complicats de memoritzar, però una vegada analitzats repeteixen el mateix, és el cas de la gallina que diu el següent:

 Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, 

 va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

 Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, 

 els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

L'hem dit entre tots i amb els ulls tancats, al inici de la classe i cap al final de la classe hem tornar a dir-lo, tots ens el sabíem, el recordàvem. La Rosa ens ha dit que hauríem de dir-lo en veu alta mentre fem el dinar, ens dutxem... i quan no haguem de pensar per dir-lo, aleshores estarem preparats per recitar-lo. En el sabrem de debò.

A continuació, hem parlat sobre el treball de territori  identitat, hem aclarit dubtes, i també hem posat data a la recitació que tenim sobre un poema.

Per finalitzar la classe, hem repassat els deures que teníem que eren llegir: la composició d'un text: planificació, composició i revisió.

• Planificar = reflexionar. És necessari, primer, fer una anàlisi de la situació comunicativa ( a qui?, que?, per què?, com? ). A continuació, recollir la informació. I finalment fer una selecció i ordenació de la informació
• Redacció = transformar les idees a un text oral/escrit. Estructura i paràgraf, que la Rosa ens ho ha definit com el contenidor que conté una sola idea principal/rellevant.
• Revisió = examinar. La forma i el contingut (coherència...).

Adaptació de:
AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona:Editorial Colummna.

TREBALLANT LA DESCRIPCIÓ

Avui a classe de COED, la Rosa Soler ens ha donat un dossier sobre la descripció (què és, tècniques descriptives...) on hi figura tota la informació necessària per el treball que hem de fer (la descripció d'una companya). Tot seguit,  hem iniciat la sessió amb un vídeo, dels catarres "Oh Jennifer" que ens descriu  el perfil  d'un català ( els costums, les tradicions...) que s'enamorà d'una "choni", una manera curiosa de descriure. 

També hem escoltat la cançó de "Com un puny", de Raimon en què el cantant fa la descripció d'un sentiment, l'enyorança. Hem vist altres models descriptius, com la poesia "Si parlo dels teus ulls" de Miquel Martí i Pol, en què tracta l'amor, i la poesia visual de Joan Brossa, segons el qual, la poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació. El conte; "Abiyoyo", explicat i interpretat per Xesco Boix,  l'assaig amb "Relacions particulars" de Josep Maria Espinàs, on es descriu a Salvador Espriu, de manera molt directa. La novel·la com "la tramuntana", de Josep Pla una peculiar descripció i finalment a través del vídeo, com l'anunci de Summercat de l' Estrella Damm (estiu 2009) que ens "descriu" o millor dit ens ven Formentera.

Aquí us adjuntu el conte d"'Abiyoyo", ja que, crec que tothom coneix la cançó del Catarres, o ha vist l'anunci de Summercat, però que, en canvi, no ha escoltat mai aquest conte, i és interressant tant el "què diu", com el "com ho diu".

ELS RSS

El que vam treballar a l'última classe de GTIC van ser els RSS que són les sigles de: Really Simple  Syndication, una eina en què veiem actualitzades les nostres pàgines web preferides, sense que haguem de visitar-les una per una.

Per més informació cliqueu aquí.
Jo ja me'l he posat, i tu?

TREBALL WIKIPEDIA

Avui, 14 d'octubre les meves companyes,la Bea Robira, la Marta Bedini la Sandra Villa, i jo hem acabat el treball de la wikipedia que consistia en: esbrinar com es crea una wiki, les parts que té, com s'edita, les discussions, apendre a citar les fonts d'informació... i finalment, afegir/complementar un article de la viquipèdia. Així doncs, vam crear una wiki per tal posar-nos d'acord sobre quin tema fer i com fer-ho.  



Viquipèdia. El síndrome de Down.

Un cop decidit quin article agafaríem (el síndrome de Down), vam crear-nos una conta a la viquipèdia, i mentre una es llegia totes les condicions i maneres en què havíem de publicar un article, les altres anàvem escollint informació, llegint-la, i explicant-la amb les nostres paraules. D'aquesta manera totes teníem quelcom a  fer. Finalment, la meva companya ha editat la informació, afegint el nostre treball. Els aparts que hem incorporat són: Com afecta? Com són? Què fer? El resultat es pot veure a la imatge que he fet, o bé anant a l'enllaç que trobareu a continuació.

Quant a l'experiència crec que ha estat molt interessant, i molt útil saber com funciona una wiki per varius motius. El primer és que és una eina molt utilitzada que tots hem fet i farem servir. I la segona perquè hem après a fer-la servir, ja que, abans em pensava que no tothom tenim permís per editar un article.

Aquí us deixó l'enllaç perquè pugueu llegir l'article:

- http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Down

Respecte a la valoració personal crec que ens em repartit molt bé la feina que havia de fer cadascuna de nosaltres. Jo he cercat en diferentes pàgines webs, triant la informació i fent-la meva, és a dir, dient el mateix però amb paraules meves. Mentre que una, s'encarregava de mirar com s'havia de fer, què no era correcte... i ens ho ha ensenyat.