POEMA: ECO

El pròxim divendres (25 de novembre) algunes companyes i jo haurem de recitar un poema per la classe de COED, aquí us deixo el meu d'en Joan Brossa titulat "ECO".

JOAN BROSSA

ECO

- Explica'm, tu, què és el sol. - El sol
- Explica'm, tu, què és la lluna. -La lluna
- I perquè en Pere plora amb desconsol?
- Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

- I les muntanyes què són? I els estels?
- No són més que els estels i les muntanyes.
- I aquestes canyes? I aquestes arrels?
- Doncs no són més que això: arrels i canyes.

[...]
-Digues: i el món? I l'home?
-Heus aquí
l'última forma de la saviesa:

Mira't a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots res més.

CÒNSUL, I.; SOLDEVILA, Ll. (2009). Antologia de poesia catalana. Barcelona: Educaula.

He escollit aquest poema, ja que crec que reflexa molt bé com en certes situacions per més que vulguem no podem fer res. Sempre s'exalça la figura del heroi, del incomformista, rebel... que lluita i ho aconsegueix tot  però hi ha  qüestions que a vegades no tenen resposta. Per això, quan vaig estar buscant poesies en els llibres que a batxillerat vam treballar (tant per l'assignatura de català com per literatura catalana) vaig veure aquesta la vaig escollir. A més,  un altre punt a favor és que no és gaire complexa.

Cercant més informació sobre l'autor vaig llegir una  frase molt significativa per mi que deia el següent: " per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida". Joan Brossa. Crec que té molta raó, si volem ser feliços com a èssers humans que som, sempre hem de seguir endavant per difícil que sigui el camí, i oblidar tot això que ens ha perjudicat a fi que el passat no influeixi negativament en el nostre present i/o futur.

Per més informació, sobre l'autor, les seves obres... cliqueu aquí.