Última classe de COED

El divendres 16 de desembre, va ser la última sessió  de les recitacions de poemes però també de l'assignatura de COED. Aprofitant que el divendres només tenim  aquesta classe, vaig anar a la Universitat abans per tal de fer feina.Quan només faltaven 20 minuts per iniciar la classe, la Mireia Garcia i jo vam decidir anar tirant cap a la classe que ens pertocava. Vam veure algunes de les nostres companyes a fora recitant la poesia i d'altres en alguna classe fent el mateix i la veritat és que les 4 o 5 que vaig poder escoltar es notava que les portaven molt ben preparades. Quan va ser l'hora de la veritat, tot i que com ja he mencionat anteriorment es notava que s'havien estudiat la poesia, els nervis les van trair bastant. Crec que va ser la sessió en què estaven més nervioses, però alhora on vaig observar més esperit de superació, i això també s'ha d'admirar, ja que, la majoria van tornar a recitar la seva poesia.
He dit que la majoria estaven molt nervioses, però no totes, ja que hi va haver una companya que em va deixar bocabadada, la Laia Castellnou, i no per l'elecció de la poesia, sinó per com va recitar, jo seria incapaç de fer-ho, es notava que havia fet teatre ja que es va deixar portar pel que deia la poesia. Va fer el seu propi personatge i la veritat és que es mereixia de sobre l'excel·lent. Si la voleu llegir es titula  "Assaig de càntic en el temple", de Salvador Espriu o podeu anar al seu bloc.

Tot seguit, vam estar analitzant al meu bloc, vaig veure els meus errors i tot el que havia de rectificar. Com per exemple la importància de aprofundir, i fer ús d'un llenguatge adient.

I finalment, ens vam col·locar en rotllana i vam fer la mateixa activitat que a principi de curs, la descripció d'una companya i havíem d'esbrinar qui era. Jo vaig fer a la Mireia Garcia, i la Clara Gil ho va encertat, vam fer altres companyes i vam acabar concloent que ara ens coneixem més i va ser més fàcil encertar la persona descrita.