DESCRIPCIÓ

Aquest dimarts, 8 de novembre a classe de COED, vam fer l'exposició fotogràfica sobre un tret que ens hagués cridat l'atenció d'una de les nostres companyes.  Jo vaig escollir una companya del grup A, la Mireia Garcia, així doncs, un dia de la primera setmana del mes d'octubre (que ara no recordo) vam quedar a la tarda a la platja i vam estar fent fotos, potser li vaig fer unes quatre o cinc, però la que més m'agradava és la que veureu a continuació.

Aquí us deixo la meva :

NO calen paraules, davant d'una mirada o somriure.

Diuen que una mirada ho diu tot i això amb passa amb una de les millors persones que he conegut fins ara, la Mireia. El que més em crida l’atenció d’ella és la expressivitat del seu rostre. És una de les poques persones amb les que he compartit més moments, més riures, més emocions, més pors, més llàgrimes, fins i tot compartim PROFESSIÓ.  Ella és una de les úniques persones de les que saps, segur, que estarà allà, ajudant-te en els moments més crítics amb un somriure i sense demanar res a canvi. La Mireia és segura de si mateixa, idealista,  divertida, conformista i alhora bastant atrevida tot i que a primera vista aparenti ser tranquil·la i discreta. 

També és somiadora, li agrada assolir les seves metes i ser amiga de les seves amigues. El que més valoro d’ella, i una de les coses més importants en l’amistat és la confiança que em transmet; al saber  al 100% que no em trairà mai!                                  

En definitiva, una persona que només mirant-la a la cara sé el que pensa, el que sent, el que li molesta….Els  seus ulls i el seu somriure parlen per si sols.

El què he volgut transmetre en aquesta imatge és l'expressivitat del seu rostre, és una persona molt clara molt transparent, que qualsevol cosa que li molesta, que li fa gràcia... ho mostra a través d'una mirada o somriure. A més, a vegades només mirant-la als ulls sé el que pensa.

L'he fet en blanc i negre, excepte els ulls i boca que són del seu color natura per posar l'accent en la  seva mirada i en el  seu somriure (independenment del color que potser que es vegi algo ataronjat... però que no n'he volgut transmetre cap en particular).
Així doncs, en aquesta sessió hem après com depèn de com fem la fotografia pot tenir un significat o altre. No és el mateix fer una fotografia des de dalt que des a baix. O com el fons, la llum... també tenen un paper molt important.  Qualsevol petit detall pot modificar allò que nosaltres hem voldut transmetre, o destacar. Per això cal tenir molta cura, i molta vista a l'hora de fer una exposició fotogràfica.