POSTERS, FLUXOGRAMES i MAPES CONCEPTUALS

Ahir, 1 de desembre de 2011, a classe de GTIC vam recordar que segons el que volem fer: expressar sentiments, conceptes o idees... hem de saber escollir el programa adient. Així doncs, mentre que per expressar sentiments utilitzaríem un vídeo, per expressar idees o conceptes podem utilitzar els fluxogrames ( nosaltres treballarem amb el programa gliffy), o els mapes conceptuals (amb el cmap Tools). Tanmateix, també podem treballar amb el glogster un programa per tractar ambdues coses: sentiments i idees/conceptes.
Però què són?

- Els FLUXOGRAMES, representen un procés a fi de resoldre una tasca.  Tenen sempre un punt d'inici i un únic punt de terme. També cal tenir en compte que presenten una simbologia molt concreta. Per tal que sapiguessim com funciona en Jordi Simó ens ha encarregat fer-ne un sobre l'acció de travessar una cruïlla en la que hi ha un semàfor. Aquí us mostro el meu que he fet a casa:

- El GLOGSTER és una eina web 2.0 que s'utilitza per crear pòsters digitals. En el qual hi podem incorporar, vídeos, audio, imatges, i animacions.

Aquí us mostro el meu en el qual vull que us adoneu de la importància de saber viure la vida:





- Finalment el CMAP TOOLS, és una eina per treballar amb mapes conceptuals, que serveixen per representar una imatge mental i el text és una manera de representar la realitat. Per tant, es reflexa la visió personal d'un tema.
A partir del següent text hem hagut de fer el nostre propi mapa conceptual. Aquí us mostro el meu:

EL DINAR DE NADAL

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.