A la última classe de GTIC, en Jordi Simón ens va dir que havíem de decidir què faríem amb el bloc. La veritat és que fa molta pena haver-li de dir un adéu definitiu tenint en compte que ha estat una eina molt present i útil en el meu dia a dia. Però amb tota la feina que tenim a la Universitat no crec que pugui actualitzar-lo massa sovint i més ara que s'apropen exàmens. Així doncs, he decidit acomiadar-me. Sense oblidar, però, que aquest bloc ens ha servit per acumular tota la feina que hem portat a terme a GTIC i a COED, però també per publicar algunes notícies d'interès que hem volgut compartir. Darrera de cada publicació hi ha esforç, dedicació, i moltes hores de revisar que tot estigués correcta: faltes d'ortografia, que hi hagués coherència, cohesió, que estigués complert... i també hores de buscar en internet informació complentaria, és a dir, ampliació. També ens ha servit per donar reflexions personals, per tant, una bona manera d'expressar els nostres sentiments.
Amb aquest bloc també queda reflectit part de la nostra personalitat.
A més, crec que hi ha hagut una evolució molt positiva envers nosaltres, en Jordi Simón ens ha culturitzat amb les noves tecnologies, recordo els primers dies que anava molt perduda, però en mica en mica he anat agafant el fil, i he après un munt de programes i eines per la meva formació com a mestre i pel meu dia a dia com ara: el google docs, delicious, els canals RSS, igoogle, la cerca d'imatges o música amb el flicker, jamendo o sxc per no sempre anar al google, el movie maker per transmetre emocions (ha estat el meu primer vídeo) l'ús correcte del PowerPoint, el glogster, cmap tools, gliffy...... etc.
I la Rosa Soler ens ha ensenyat com parlar bé en públic mitjançant els nostres comunicadors preferits, i ho hem portat a terme amb les recitacions, i exposicions de treballs.
Per això crec que ha estat molt útil que el professor ens hagués fet crear-nos-en un! I de ben segur, que d'aquí uns anys el miraré i recordaré tot el que he fet aquest quatrimestre.
Ara només desitjar-vos molta sort pels exàmens i que us vagi tot molt bé!
A principis d'octubre en Jordi Simón ens va anunciar un treball; el seguiment d'un bon comunicador. Amb el meu grup vam escollir l'Andreu Buenafuente, ja que és un personatge molt popular i que agrada bastant pel fet que sempre ens aconsegueix treure un somriure de la cara.
El 24 de desembre fou l'últim dia del seu seguiment, i durant aquets gairebé tres mesos hem descobert molts punts a favor del nostre comunicador.
Pel que fa a COED, hem vist que a part de ser un excel·lent humorista, també és una persona amb un gran cor, ha col·laborat amb l'ONG YAMUNA i ha fet un anunci solidari, per tant, hem descobert la seva part més solidària, a més, és sincer, clar, molt natural i espontani i això fa que sigui més proper als seus seguidors. També hem vist un Andreu Buenafuente interessat amb als universitaris ja que va oferir una xerrada a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
D'altre banda, pel que a GTIC, hem vist com és un personatge constant que té actualitzades les xarxes socials (twitter, facebook, blocs) i que ens podem assabentat de tot el que va duent a terme.
Aquests són els punts forts del nostre bon comunicador. I ha estat tot un plaer fer aquest treball, tant pel grup de treball com per l'elecció que hem fet del comunicador.
El dimarts 20 de desembre de 2011 va ser l'últim dia de les exposicions sobre el treball de Territori i identitat.
Sincerament van estar força bé, la primera la van exposar la Irene i la Clara que tractava sobre les Illes Balears, em va agradar molt que ho exposessin com si fos un conte. Vaig estar entretinguda i amb l'orella posada durant tota la exposició. Una altra que m'agradaria destacar va ser la de la Maria Uroz, la Alba Minet i la Neu López ja que ens anaven exposant a través de preguntes a fi de captar atenció. Hi van haver d'altres com la de la Alba i la Aida que tractaven del Nadal, o la de la Anna Mateu, la Helena Guirau i en Raul Sánchez que si no m'equivocu van èsser els únics que van incorporar audio.
En definitiva totes van estar molt treballades!!
Ara que ja s'han acabat cal dir que he après tant del meu treball com també dels altres. Així doncs:
- És essencial portar-ho ben preparat,
- Mostrar una actitud segura
- Evitar memoritzar, que surti del cor
- Com també que ens hem d'assegurar que si introduïm un video... en el Power Point revisar que es vegi i portar-ho sempre en un pen per si les mosques
- També és fonamental un to de veu correcta, per tal que el públic ni s'avurreixi ni tampoc l'extrem que molesti, el just per captivar als oients.
El passat dimarts 13 de desembre de 2011, les meves companyes: Sandra Villa, Mireia Alegre i jo vam exposar el nostra treball de territori i identitat. Ens vam centrar en el tema dels somriures ja que és quelcom natural en els éssers humans, però més especialment en els infants, per això també vam utilitzar el glogster per introduir fotos nostres de petites i de grans somrient, ja que ens sentim molt identificades, crec que no hi ha dia que no mostrem un somriure. Així doncs vam voler buscar quina definició donen a l'enciclopèdia de somriure, vam fer una pròpia definició nosaltres, vam voler esbrinar perquè és tant important ( els beneficis), vam analitzar somriure fins a veure què expressem i què podem fer per ser més feliços o perquè els problemes no ens afectin tant i ho vam voler posar en pràctica amb un dels exercicis que vam trobar en un llibre: fer una caricatura del que et fa por (la veritat és que la por no té la treu, però uns riures estan assegurats).
Amb la realització del treball ens vam adonar de la importància de somriure, i que si deixem que les nostres emocions ens afectin, l'únic que aconseguim és que ens acabin controlant i no siguem tant feliços per això és tant important no afogar-nos en un got d'aigua i mostrar sempre un somriure a la cara.
Vam dedicar molts de dies i moltes hores per organitzar-nos, recollir la informació necessària, redactar-ho, transmetre la nostra identitat envers el tema i fer un bon ús dels mitjans audiovisuals (PowerPoint, Glogster... a fi que ens sortís el millor possible. Des del meu punt de vista vam fer una bona exposició en la qual no estàvem gaire nervioses, se'ns va entendre i vam utilitzar un to de veu correcta, tot i que van haver errors, com ara que hauria d'haver estat més natural... tanmateix ara el que hem de fer és aprendre dels nostres errors i no tornar-los a cometre. No obstant això, estic satisfeta del treball fet.
Aquí us adjunto la nostra presentació de PowerPoint malgrat no es puguin veure les animacions, us en podeu fer una idea.
A la última sessió de Gtic del dia 15-12-2012 amb en Jordi Simón vam treballar dues webs educatives: la XTEC i l'Edu365. La primera va destinada als educadors en què podem llegir-la cada dia sense la necessitar d'haver d'entrar-hi. Com? a través dels canals RSS (que es llegirà en el google reader).
En canvi, la segona va dirigida als pares i alumnes en què hi trobem una gran varietat de programes i jocs.
Vam estar aprofundint amb aquestes dues webs, vam veure totes les eines que tenen i finalment vam triar un tema per exposar a la propera classe del dijous 22 de desembre. Com que es pot fer amb parelles amb la Sandra Villa hem escollit el tema del Nadal, ja que, s'apropa aquesta època de l'any i hem volgut veure quines eines ens proporciona la XTEC per treballar-ho.
A la següent hora la vam dedicar a omplir una enquesta sobre els professor; metodologia que porten a terme, objectius que treballen i si els apliquen.... Crec que està molt bé que ens passin als alumnes aquesta enquesta, ja que, significa que la nostra opinió els importa i que d'alguna manera la tenen en compte.
El divendres 16 de desembre, va ser la última sessió de les recitacions de poemes però també de l'assignatura de COED. Aprofitant que el divendres només tenim aquesta classe, vaig anar a la Universitat abans per tal de fer feina.Quan només faltaven 20 minuts per iniciar la classe, la Mireia Garcia i jo vam decidir anar tirant cap a la classe que ens pertocava. Vam veure algunes de les nostres companyes a fora recitant la poesia i d'altres en alguna classe fent el mateix i la veritat és que les 4 o 5 que vaig poder escoltar es notava que les portaven molt ben preparades. Quan va ser l'hora de la veritat, tot i que com ja he mencionat anteriorment es notava que s'havien estudiat la poesia, els nervis les van trair bastant. Crec que va ser la sessió en què estaven més nervioses, però alhora on vaig observar més esperit de superació, i això també s'ha d'admirar, ja que, la majoria van tornar a recitar la seva poesia.
He dit que la majoria estaven molt nervioses, però no totes, ja que hi va haver una companya que em va deixar bocabadada, la Laia Castellnou, i no per l'elecció de la poesia, sinó per com va recitar, jo seria incapaç de fer-ho, es notava que havia fet teatre ja que es va deixar portar pel que deia la poesia. Va fer el seu propi personatge i la veritat és que es mereixia de sobre l'excel·lent. Si la voleu llegir es titula "Assaig de càntic en el temple", de Salvador Espriu o podeu anar al seu bloc.
Tot seguit, vam estar analitzant al meu bloc, vaig veure els meus errors i tot el que havia de rectificar. Com per exemple la importància de aprofundir, i fer ús d'un llenguatge adient.
I finalment, ens vam col·locar en rotllana i vam fer la mateixa activitat que a principi de curs, la descripció d'una companya i havíem d'esbrinar qui era. Jo vaig fer a la Mireia Garcia, i la Clara Gil ho va encertat, vam fer altres companyes i vam acabar concloent que ara ens coneixem més i va ser més fàcil encertar la persona descrita.
Ahir, divendres 2 de desembre de 2011, algunes de les meves companyes van recitar una poesia. Jo, com que el divendres anterior ja vaig recitar la meva, vaig poder dedicar-me a escoltar-les totes més tranquil·lament. No obstant això, cal dir que aquests dos dies que portem recitant hi ha hagut una varietat considerable pel que fa als temes; algunes tractaven sobre el mar, altres sobre la vida, l'amor, la natura, la història i fins i tot sobre un cranc, titulada "el cranc" que la va recitar la Clara Gil... però n'hi va haver una que vertaderament em va posar la pell de gallina, la que va recitar l'Helena Guirao, l'autor de la qual és en Salvador Riera i la poesia es titula: "Tinc Alzheimer"de debò que val la pena llegir-la.
En general, totes les companyes que havien de recitar portaven les poesies molt ben treballades, en el ferrocarril i ens diferents clases les podia escoltar recitant-les sense equivocar-se. I a l'hora de recitar davant de la resta de companyes també ho van fer bastant bé, tenint en compte la situació; estar davant de 30,40 persones.
La veritat és que amb aquestes dues sessions t'adones com la poesia serveix molt bé per expressar sentiments, preocupacions, admiracions, alegries. Són molt personals i cadascuna d'elles té quelcom a dir. N'hi ha algunes que et permeten reflexionar molt i adonar-te de quina visió tens del món que t'envolta.
Aquí us adjuntu un vídeo per les persones que encara no hagin recitat que dóna consells per una bona recitació de poemes (és molt semblant al que ens ha dit la Rosa Soler) però val la pena escoltar-ho:
El que no he comentat és que com que recitar una poesia en mig de 70 persones imposa bastant, abans de fer-ho amb la Rosa Soler vam estar uns minuts fent tècniques de relaxació i gràcies a la qual et permet estar més relaxada tot i que els nervis sempre hi són present.
Quan vam acabar la recitació, vam estar revisant blocs de companyes per veure els encerts i els errors què fan i per millorar-ho, i vam tornar a repetir què hem de fer perquè el nostre bloc estigui bé:
- Cal que concretem
- Que fem servir un llenguatge estàndar
- Que no hi hagin errrors ortogràfics
- Que tinguem permís si volem mencionar a algú
- Que es faci menció de tot el que es va fent i que a més, aprofundim
- Que no només hi hagi lletra, que hi hagin altres suports com imatges, vídeos, àudio....
