CLASSE COED

Ahir divendres 21 d'octubre, la Rosa Soler va iniciar la classe de COED amb la recitació d'un breu poema de la poetesa Maria Mercè i Marçal el va escollir ja que se sent molt identificada amb ell i diu el següent: " a l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes de rebel". 
La veritat és que a mi em va cridar molt l'atenció pel missatge que deixa. Crec que té molt d'encert aquest poema. Així doncs, vaig decidir buscar més informació sobre la poetessa, i vaig llegir  que segons el poeta Pere Gimferrer és " la millor poetessa que ha tingut la literatura catalana en tota la història". Per més informació cliqueu aquí.

Tot seguit, vam mirar un vídeo dedicat al primer aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, en què veiem tres maneres de recitació de poemes:

1. Representació teatral sobre els menjars típics de Catalunya.
2. Recitació de memòria del poema "parlem de tu" d'Ariadna Gil, en què molta molt de sentiment, i això fa que emocioni al públic.
3. Recitació llegida, de dos poetes, en què  hi ha menys sentiment.

D'aquí se'n desprèn  que no és el mateix dir un poema que recitar-lo. Quan el dius, únicament el memoritzes, surt de la boca, sense cap sentiment ni emoció, mentre que quan recites un poema surt del cor, hi ha un sentiment, t'emociona.

 També és importat recordar que la lectura en veu alta és una lectura pels altres, en què s'ha de llegit poc a poc i fer paus, d'aquesta manera els altres poden entendre i reconstruir el text. Per cada coma "," cal fer una pausa de 3 segons, i per cada punt "." una pausa de 5 segons.

 A més a més, la Rosa Soler ens ha ensenyat que a vegades els poemes o embarbussaments o travallengües semblen molt complicats de memoritzar, però una vegada analitzats repeteixen el mateix, és el cas de la gallina que diu el següent:

 Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, 

 va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

 Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, 

 els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

L'hem dit entre tots i amb els ulls tancats, al inici de la classe i cap al final de la classe hem tornar a dir-lo, tots ens el sabíem, el recordàvem. La Rosa ens ha dit que hauríem de dir-lo en veu alta mentre fem el dinar, ens dutxem... i quan no haguem de pensar per dir-lo, aleshores estarem preparats per recitar-lo. En el sabrem de debò.

A continuació, hem parlat sobre el treball de territori  identitat, hem aclarit dubtes, i també hem posat data a la recitació que tenim sobre un poema.

Per finalitzar la classe, hem repassat els deures que teníem que eren llegir: la composició d'un text: planificació, composició i revisió.

• Planificar = reflexionar. És necessari, primer, fer una anàlisi de la situació comunicativa ( a qui?, que?, per què?, com? ). A continuació, recollir la informació. I finalment fer una selecció i ordenació de la informació
• Redacció = transformar les idees a un text oral/escrit. Estructura i paràgraf, que la Rosa ens ho ha definit com el contenidor que conté una sola idea principal/rellevant.
• Revisió = examinar. La forma i el contingut (coherència...).

Adaptació de:
AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona:Editorial Colummna.