divendres, 14 d’octubre del 2011

ELS RSS

El que vam treballar a l'última classe de GTIC van ser els RSS que són les sigles de: Really Simple  Syndication, una eina en què veiem actualitzades les nostres pàgines web preferides, sense que haguem de visitar-les una per una.

Per més informació cliqueu aquí.
Jo ja me'l he posat, i tu?

TREBALL WIKIPEDIA

Avui, 14 d'octubre les meves companyes,la Bea Robira, la Marta Bedini la Sandra Villa, i jo hem acabat el treball de la wikipedia que consistia en: esbrinar com es crea una wiki, les parts que té, com s'edita, les discussions, apendre a citar les fonts d'informació... i finalment, afegir/complementar un article de la viquipèdia. Així doncs, vam crear una wiki per tal posar-nos d'acord sobre quin tema fer i com fer-ho.  

Viquipèdia. El síndrome de Down.
Un cop decidit quin article agafaríem (el síndrome de Down), vam crear-nos una conta a la viquipèdia, i mentre una es llegia totes les condicions i maneres en què havíem de publicar un article, les altres anàvem escollint informació, llegint-la, i explicant-la amb les nostres paraules. D'aquesta manera totes teníem quelcom a  fer. Finalment, la meva companya ha editat la informació, afegint el nostre treball. Els aparts que hem incorporat són: Com afecta? Com són? Què fer? El resultat es pot veure a la imatge que he fet, o bé anant a l'enllaç que trobareu a continuació.

Quant a l'experiència crec que ha estat molt interessant, i molt útil saber com funciona una wiki per varius motius. El primer és que és una eina molt utilitzada que tots hem fet i farem servir. I la segona perquè hem après a fer-la servir, ja que, abans em pensava que no tothom tenim permís per editar un article.
Aquí us deixó l'enllaç perquè pugueu llegir l'article:

Respecte a la valoració personal crec que ens em repartit molt bé la feina que havia de fer cadascuna de nosaltres. Jo he cercat en diferentes pàgines webs, triant la informació i fent-la meva, és a dir, dient el mateix però amb paraules meves. Mentre que una, s'encarregava de mirar com s'havia de fer, què no era correcte... i ens ho ha ensenyat.

dijous, 13 d’octubre del 2011

TREBALLEM AMB EL GOOGLE DOCS

Abans de tot m'agradaria recordar què vam treballar la setmana passada a GTIC.  En Jordi Simón ens va ensenyar  el Google Docs. És un programa on podem crear via web documents de text i fulles de càlcul. Ens permet que qualsevol fitxer que hem creat pugui ser compartit amb altres usuaris. A més, aquests usuaris poden al mateix temps editar-lo de manera col·laborativa, i finalment per grups hem fet una presentació, d'aquesta manera, tots els membres del grup hem pogut treballar amb una diapositiva diferent i hem vist què estaven fent els altres membres del grup; una bona manera de treballar en grup.
Tal i com veiem a la imatge, només cal que cliquem a "crear" i escollir si volem una presentació, un full en blanc o bé crear un formulari... de veritat, una eina molt senzilla d'utilitzar la qual podem treballar amb grups.

Ara si, avui a classe de GTIC, hem vist com  apart de les presentacions de les que us parlava, també es poden fer formularis. Per grups n'hem fet una i  l'hem contestat. A més a més, també hem vist un vídeo que ens volia fer veure com "copiar" no és robar, ja que, quan fas una còpia de quelcom, no és perd l'original mentre que, quan robes sí, i la persona es queda sense, és a dir, si fas una còpia d'un CD per una amiga, tu tens el CD i l'amiga una còpia ( en principi ningú hi perd) però si l'amiga te'l robés, tu et quedaries sense.
 Per tant, estem parlant de la còpia digital. Aquí us adjuntu el vídeo perquè el visualitzeu:


D'altra banda, també, en Jordi Simón, ens ha ensenyat la importància de no agafar informació sense permís. Hem vist el Creative common (CC) que es posa als documents, blogs.... per senyalitzar si un usuari que entra pot agafar la informació, comercialitzar.... i finalment ens ho hem posat en el nostre blog.

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Una imatge NO val més que mil paraules

A la darrera classe de petit grup de COED del dia 4 d'octubre vam haver de fer dues activitats, la primera consistia en buscar un comunicador i exposar tres motius pels quals trobàvem que era un bon comunicador.

Per la segona activitat, la Rosa Soler ens va donar uns articles i per grups havíem d'explicar la idea
principal  després fer una  síntesi amb el grup, i penjar-la al blink, ja que d'aquesta manera  és com si ens haguéssim llegit els set articles.
El nostre article: “Una imatge no val més que mil paraules” de J.Tunson publicat l’any 2001, ens vol fer veure que la frase  “Una imatge val més que mil paraules”, serveix de vegades, ja que no tot es pot expressar en imatges perquè hi ha moltes operacions lingüístiques humanes que són abstractes i són impossibles de transmetre a través d’imatges. No obstant això, l’escriptura ens aporta la informació més lentament, per això de vegades les imatges es fan imprescindibles. És el cas per exemple, de les senyals de tràfic, ja que és molt més pràctic trobar-te una senyal que posi 50 km/h, que no pas una senyal que posi en escrit: redueix la velocitat a 50km/h.
En conclusió aquest text sosté que s’han d’oblidar els estereotips i que s’ha d’aprendre a viure en harmonia entre les imatges i les paraules.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Classe Seminari

Avui a classe de Seminari hem dedicat la major part del temps a l'Actualitat Educativa, en què dues companyes ens han exposat dos notícies, una sobre la retallada de sous i l'altre sobre unes nenes que es rebel·len per les normes de vestimenta del seu col·legi i que els seus pares havien obligat a què es duguessin a terme. Hem obert un debat sobre aquesta última qüestió i hem vist com dur uniforme té els seus avantatges com ara que no hi ha discriminació per la roba que duu cadascú... tot i que trobem excessiu que a batxillerat sigui obligatori duu uniforme. També un company ens ha fet una lectura en veu sobre el llibre: el violí d'Auswitch i em extret temes com la importància de la memòria, i de NO oblidar el succeït, o el càstig corporal. Pel que respecta al segon tema, si és cert que una o dues bufetades a un nen/a pot servir però no és la manera adequada i com el càstig corporal pot repercutir al nen/a creant així pors, inseguretat, inferioritat a l'infant. També hem fet la interpretació i descripció d'una imatge que m'ha tocat a mi i aquí us adjunto el text i la fotografia escollida:
En aquest collage s’observen dues fotografies de la mateixa mida, per una banda, i a part l’esquerra, es veu el papa de Roma, Benedicte XVI, amb una indumentària destacada i completament d’or, fent un discurs, en canvi, a la part dreta,  i en un primer pla, s’aprecien dos nens, totalment nuus, passant fam, prims, i poc saludables. Gran paradoxa oi? Una imatge no té res a veure amb l’altre, ens trobem amb dos extrems sense equilibri. És just? El que jo percebo  quan miro la primera imatge, és hipocresia, luxe, ràbia, indignació, incoherència mentre que quan miro l’altre veig a dos nens desprotegits, vivint en unes condicions infrahumanes, i les seves mirades desperten tendresa, infelicitat i d’alguna manera demanen ajuda. 
Suposo que la finalitat del muntatge és destacar però sobretot criticar/denunciar aquest món que ens envolta. De veritat estem al segle XVI? Com podem permetre que cada dia es morin milions de nens, mentre un futbolista, polític o el mateix papa els podria proporcionar una vida més digna amb tot el que guanyen. No hi ha un decret que dius que tots som iguals, així doncs, on és aquesta igualtat? Quina necessitat hi ha que el papa llueixi aquests anells, aquest  barret, aquest seien d’or? No podríem viure amb harmonia tots els països, continents sense haver-hi tanta diferència econòmica, de poder...

En definitiva, ens queda molt camí per fer, molt pel que lluitar si volem aconseguir un món just, sense discriminacions, sense pobresa, on tots els ciutadans estiguem en unes condicions semblants i per tant, puguem parlar d’ IGUALTAT!
Al acabar, hem reflexionat i he vist la fredor, la poca cooperació dels que tenen més fama (polítics, futbolista..) que només els hi importa el poder, els diners, egoisme absolut....

Blocs, wikis, o ambdós?

Avui, 10 d'octubre, a classe de GTIC, hem vist les diferències entre els blocs i les wikis. Aquí us deixo un esquema:
                 Blocs                                                    Wikis
             -   Individual                                            - Col·lectiu.
             -   Contingut estàtic                                 - Contingut dinàmic.
             -   S'estructuren en entrades                    - S'estructura en pàgines indexades
                 indexades per dates o                         en un menú lateral.
             etiquetes en un menú lateral
             -  És cronològic                                       - És intemporal.
            -   Interacció externa a través                  - Interracció interna (mode document).
             dels comentaris (mode discussió)    

Us adjuntu aquesta presentació, ja que, a diferència de la que hem vist a classe, en aquesta hi ha més detalls, és més precisa i també està força bé!

dijous, 6 d’octubre del 2011

CONFERÈNCIES DE SIR KEN ROBINSON

Per classe de COED del 7 de novembre havíem de veure les dues conferències d'en Sir Ken Robinson, (1950) un educador, escriptor i conferenciant britànic, i a partir d'aquí fer un redactat en què hi escrivíssim quin creiem que era l'èxit de les seves xerrades, si duia guió, i estava estructura, o si per contra, improvisava, i quina era l'estructura del discurs...  Començo:....

Indubtablement l’èxit de les seves xerrades es deu al fet que els hi proporciona un toc d’humor, fent així que un tema tant important com l’educació esdevingui natural i desperti al públic interès, curiositat i ganes per escoltar i reflexionar. A més, enllaça les explicacions amb anècdotes produint entreteniment i diversió als espectadors. També mostra quins són els seus pensaments i/o reflexions i així capta ràpidament l’atenció del públic.
Encara que transmeti als oients naturalitat, claredat i espontaneïtat, crec que gran part de la conferència està preparada, ja que d’aquesta manera posseeix més seguretat, menys nerviosisme i alhora transmet major tranquil•litat i tot això també comporta que parli excel•lentment en públic ( això no vol dir que no pugui improvisar si ve al cas).
Respecta l’estructura, s’hi distingeixen tres parts.
1. La idea principal
2. Arguments de la seva tesis
3. Solucions i conclusió
M’agradaria destacar 4 idees que m’han captat l’atenció dels dos vídeos. Primer, la importància que atorga a les arts i a la dansa . Segon, la importància d’equivocar-nos, ja que, d’aquesta manera, despertem la nostra originalitat, i en contra, si no ho fem matem la credibilitat humana. Tercer, com els éssers humans fem poc ús dels nostres talents . I finalment, el quart, el fet de què hi ha dos tipus de persones: les que gaudeixen del que fan i les que no, afirmant que la principal causa és l'educació perquè allunya a moltes persones dels seus talents naturals.
Personalment, crec que tot el que diu és totalment coherent, importantíssim i fonamental. Com a reflexió que extrec és que hauríem de fer quelcom per millorar i alhora beneficiar-nos de la qualitat de l’ensenyança, dels nostres talents, de la creativitat, etc. per tal d’ evolucionar com a éssers humans.

Aquí us deixo els dos vídeos que havíem de mirar per fer l'activitat: