El Prezi

El dijous 24 de novembre de 2011, a GTIC, vam tractar un programa anomenat prezi.
El prezi és una aplicació de presentació online, que utilitza  un únic espai, en què hi podem posar imatges, formes, lletres, i distribuir-ho com ho desitjem, a més, amb l'ordre que vulguem. Per tant, a diferència del PowerPoint que funciona a partir de diapositives, en el prezi només hi ha un full en blanc, com una mena de quadrícula.
Les principals característiques (les que hem definit a l'aula) són les següents:

• És un entorn de treball on-line.
• És gratuït i té una versió educativa.
• Podem editar/compartir col·laborativament.
• Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones.
• És un entorn multimedial.
• Podem treballar a partir de metàfores visuals.
• Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes.
• Els frames ens permeten definir parts.
• El path permet estructurar l'ordre dels frames.
• En prezi treballem sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en PP
• El seu ús és senzill.
• Prezi treballa amb tecnologia flash. 
• Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons o..                      

 Aquí us adjuntu un vídeo, que ens explica què és el prezi i com fer-lo servir:

 

Aquí us deixo el meu prezi explicant mitjançant una metàfora visual què és i què podem fer amb aquet:

.

El repte dels joves: passar de consumidors a creadors

Pel Twitter acabo de llegir una notícia que tracta sobre el ràpid progrés de les noves tecnologies de la comunicació (TIC) en què ara són els fills els qui ensenyen als pares a  instal·lar un antivirus, o a crear-se una conta de Facebook. O com els pares compren un mòbil als fills per tenir-los vigilats, mentre que ells el que fan és desconnectar-lo o parlar pel WhatsApp.

 A més cada vegada comencen a entrar en aquest món més aviat... els joves no busquen la "poesia ni una alta cultura" només pretenen gaudir del moment....

Si voleu llegir la notícia cliqueu aquí. És molt interessant.

POEMA: ECO

El pròxim divendres (25 de novembre) algunes companyes i jo haurem de recitar un poema per la classe de COED, aquí us deixo el meu d'en Joan Brossa titulat "ECO".

JOAN BROSSA

ECO

- Explica'm, tu, què és el sol. - El sol
- Explica'm, tu, què és la lluna. -La lluna
- I perquè en Pere plora amb desconsol?
- Perquè en sa vida no ha tingut fortuna.

- I les muntanyes què són? I els estels?
- No són més que els estels i les muntanyes.
- I aquestes canyes? I aquestes arrels?
- Doncs no són més que això: arrels i canyes.

[...]
-Digues: i el món? I l'home?
-Heus aquí
l'última forma de la saviesa:

Mira't a fons, afirma sempre el que és
i aprèn amb seny que no pots res més.

CÒNSUL, I.; SOLDEVILA, Ll. (2009). Antologia de poesia catalana. Barcelona: Educaula.

He escollit aquest poema, ja que crec que reflexa molt bé com en certes situacions per més que vulguem no podem fer res. Sempre s'exalça la figura del heroi, del incomformista, rebel... que lluita i ho aconsegueix tot  però hi ha  qüestions que a vegades no tenen resposta. Per això, quan vaig estar buscant poesies en els llibres que a batxillerat vam treballar (tant per l'assignatura de català com per literatura catalana) vaig veure aquesta la vaig escollir. A més,  un altre punt a favor és que no és gaire complexa.

Cercant més informació sobre l'autor vaig llegir una  frase molt significativa per mi que deia el següent: " per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida". Joan Brossa. Crec que té molta raó, si volem ser feliços com a èssers humans que som, sempre hem de seguir endavant per difícil que sigui el camí, i oblidar tot això que ens ha perjudicat a fi que el passat no influeixi negativament en el nostre present i/o futur.

Per més informació, sobre l'autor, les seves obres... cliqueu aquí.

DESCRIPCIÓ

Aquest dimarts, 8 de novembre a classe de COED, vam fer l'exposició fotogràfica sobre un tret que ens hagués cridat l'atenció d'una de les nostres companyes.  Jo vaig escollir una companya del grup A, la Mireia Garcia, així doncs, un dia de la primera setmana del mes d'octubre (que ara no recordo) vam quedar a la tarda a la platja i vam estar fent fotos, potser li vaig fer unes quatre o cinc, però la que més m'agradava és la que veureu a continuació.

Aquí us deixo la meva :

NO calen paraules, davant d'una mirada o somriure.

Diuen que una mirada ho diu tot i això amb passa amb una de les millors persones que he conegut fins ara, la Mireia. El que més em crida l’atenció d’ella és la expressivitat del seu rostre. És una de les poques persones amb les que he compartit més moments, més riures, més emocions, més pors, més llàgrimes, fins i tot compartim PROFESSIÓ.  Ella és una de les úniques persones de les que saps, segur, que estarà allà, ajudant-te en els moments més crítics amb un somriure i sense demanar res a canvi. La Mireia és segura de si mateixa, idealista,  divertida, conformista i alhora bastant atrevida tot i que a primera vista aparenti ser tranquil·la i discreta. 

També és somiadora, li agrada assolir les seves metes i ser amiga de les seves amigues. El que més valoro d’ella, i una de les coses més importants en l’amistat és la confiança que em transmet; al saber  al 100% que no em trairà mai!                                  

En definitiva, una persona que només mirant-la a la cara sé el que pensa, el que sent, el que li molesta….Els  seus ulls i el seu somriure parlen per si sols.

El què he volgut transmetre en aquesta imatge és l'expressivitat del seu rostre, és una persona molt clara molt transparent, que qualsevol cosa que li molesta, que li fa gràcia... ho mostra a través d'una mirada o somriure. A més, a vegades només mirant-la als ulls sé el que pensa.

L'he fet en blanc i negre, excepte els ulls i boca que són del seu color natura per posar l'accent en la  seva mirada i en el  seu somriure (independenment del color que potser que es vegi algo ataronjat... però que no n'he volgut transmetre cap en particular).
Així doncs, en aquesta sessió hem après com depèn de com fem la fotografia pot tenir un significat o altre. No és el mateix fer una fotografia des de dalt que des a baix. O com el fons, la llum... també tenen un paper molt important.  Qualsevol petit detall pot modificar allò que nosaltres hem voldut transmetre, o destacar. Per això cal tenir molta cura, i molta vista a l'hora de fer una exposició fotogràfica.

TREBALLEM EL MOVIE MAKER

Avui, 10 de novembre, hem dedicat la classe de GTIC a treballar el vídeo a través del programa: Windows Live Movie Maker, una eina per editar vídeos, i finalment ho hem portat a la pràctica. Primerament cal tenir present que un vídeo serveix per transmetre emocions. Ara si, segueixo explicant la classe. En primer lloc, hem vist un vídeo gravat per el propi Jordi Simó en què es veu Blanquerna per dins. Hem dedicat pocs segons a ensenyar com funciona aquest programa, i hem hagut de retallar el vídeo en tan sols 1min( quan en realitat durava 7/8min), cadascú valorava què era més important. Això si, havia de tenir un ordre lògic i no podem tallar accions que estan succeint. Ens ha deixat uns minuts en què hem obert el programa i hem arrossegat el vídeo. Desprès, hem clicat a "editar" i hem anat dividint el vídeo per tal de seleccionar les parts que volíem. Un cop hem tingut el nostre vídeo personal d'una durada d'un minut,  ha seguit ensenyant com  posar una portada amb el títol, com posar llegendes ( subtítols: per situar el públic en l'escena; a la biblioteca, cafeteria...) i animacions per tal d'enllaçar les diferents parts que s'ensenyen de la Universitat (de tal manera que queda més unit, més coherent) com posar música ( que és tan senzill com anar a l'ini i a "afegir música". I com que el so del vídeo molestava he posat el volum del vídeo en silenci) i finalment com posar efectes visuals. Per acabar també hi havíem de posar els crèdits ( que igual que la portada la trobem al inici).
Qüestions que en Jordi ens ha ressaltat i que hem de tenir en compte:

1.  Cal primer de tot posar  el vídeo, la música, les imatges... que es volen fer servir  en la MATEIXA carpeta. D'aquesta manera evitarem problemes com ara que  no es pugui escoltar o veure el vídeo.
2. Un cop realitzat el vídeo l'hem de guardar i clicar a: "guardar pel·lícula" ( en un format estàndard).

Finalment, ens ha dit que havíem de pujar el vídeo al youtube i al nostre bloc.
Realitzant aquesta classe, t'adones de la importància de fer un bon vídeo a través de la música (que en aquest cas crea bon rollo, ni avorreix ni tampoc és molt "motivadora")  que ajuda com també les animacions i els efectes visuals tenen  un paper fonamental, la durada.... i tot això a fi de TRANSMETRE EMOCIONS!

 Dit tot això, aquí us adjunto el meu vídeo:

POWER POINT

Ahir, 3 de novembre, a classe de GTIC vam treballar el PowerPoint a través de l'article que ens havíem de llegir. Primer, vam veure una presentació de PowerPoint d'una diapositiva, concretament un poema sobre la impressora de la poetessa Cinta, en el qual podíem subratllar, encerclar, tot el que vulguèssim també ens vam fixar en el tipus de lletra que era molt semblant a la de les màquines d'escriure d'abans... Després una companya ens va llegir el poema en veu alta, i en una diapositiva diferent va aparèixer la imatge que descrivia perfectament el que el poema transmetia, una impressora vella, que no funcionava correctament i que tenia "cul", a més, hi havia un so "màgic" que a tots ens va fer riure.

També vam veure diapositives amb esquemes... arribant a la conclusió que el PowerPoint té molts avantatges com: incorporar imatges, sons, esquemes a fi de fer-ho més visual i que sigui més fàcil d'entendre, ens facilita  prendre apunts i podem subratllar, encerclar, i utilitzar tot tipus de colors. També cal tenir en compte que  podem fer un mal ús d'aquest com per exemple: un excès d'informació o d'animació( que acaba distreient), llegir el que hi ha escrit al PowerPoint,  no seguir cap ordre estètic i usar formes de manera discriminada.

A més, vam veure com hi ha dos tipus de power point: el tradicional i el creatiu. I com podem fer servir el PowerPoint  amb els nostres alumnes:  col·locant un llorigó, és a dir, una trampa (posar alguna mentira i  proposar als alumnes que la trobin i que al clicar es posi l'opció correcta),  o col·locar diverses fotografias, i que al clicar en una en concret, se'ns obri ampliada...

Així doncs, hi ha infinitat de maneres de fer servir el PowerPoint.

Aquí us adjuntu una presentació que he fet en què es veu més explícit el que us comentava anteriorment:

COMUNICACIÓ DIGITAL I ELS ANUNCIS

En aquesta classe de COED (4-11-11), hem parlat sobre la comunicació digital, a través d'una entrevista a Guillermo Orozco (per saber més sobre ell cliqueu) feta per la Generalitat  de Catalunya.
M'agradaria destacar alguns dels aspectes mencionats per ell com que:

• Els ordinadors ens van introduir al món digital
• La imatge té un codi universal
• És molt important la manera d'enfocar la lent, com es posa la lent de la càmera: els plans, la perspectiva, el contrapicat. Per tant, hem de saber i veure a través de la lent ja que és la que ens mostra la realitat.
• L'educació pels mitjans no pot ser un únic autor, sinó que també poden intervenir la família i l'escola com a principal. Si el nen no rep afecte per la seva família incideix en ell, i és molt probable que interactuï més amb altres mitjans com la televisió.
• Cal educar a través dels mitjans digitals i de comunicació -> innovació.
• És importantíssim tenir clar que la imatge és complementària a la paraula del professor o del llibre, per tant, tot lo visual és " de segona mà". S'ha d'educar a través del llibre i del professor i no visualment, atès que el vídeo, el power point... són només un suport i per això no pot tenir més pes que l'explicació del professor o el llibre de l'alumne.
• No obstant això, és necessària una alfabetització múltiple a l'escola  per a potenciar  i així educar amb l'ajuda del món digital i audiovisual i fer un ús intel·ligent  d'ells. És a dir, ens ensenyen a llegir i a escriure, però també cal que ens ensenyin en l'àmbit digital a fi d'entrenar l'ull, l'oïda, ser crític i actuar amb conseqüència.

A partir d'aquesta entrevista, vam començar a parlar sobre els anuncis publicitaris. L'anunci és el text argumentatiu per excel·lència i la finalitat del qual és la de persuadir, convèncer. 
Tot seguit, vam analitzar 4 anuncis:
- El de GALERIES: el primer que es percep és una sensació de caos, d'exageració i alhora alegria. Mentre que al principi, els nens estan avorrits, quan finalitza la classe passen a l'alegria absoluta. Veiem com el tractament de la llum és molt important, va augmentant la llum progressivament a mesura que avança l'anunci, així, al inici hi ha sensació poc agradable, avorriment, i al final com que guanya color percebem una sensació completament diferent: més alegre, i més accions. La música connecta amb els espectadors i la càmera lenta, un ritme pausat en què només accentua allò que vol transmetre. Les accions que veiem són les que normalment prohibim el nen, i tanmateix ens treuen un somriure de la cara. També és cert, que els valors que ens presenta no són positius atès que veiem una falta de respecta cap al professor i entre ells mateixos. Així, tot el mencionat anteriorment és el que es té en compte alhora de gravar un anunci.
- El següent anunci el del GOLF: que associa el producte que vol vendre, el cotxe, amb la felicitat, el tenir èxit. La llum blanc i negre provoca una sensació de serietat, en què no es vol destacar res en concret. La música és clàssica i elegant i bastant melancòlica. I la càmera constant. Els valors que ens transmet és  el de tenir èxit a través d'un objecte. La intenció d'aquest anunci és la de convèncer que tots necessitem algú o alguna cosa en què confiar, ell és un fracassat, tothom li falla, però el cotxe no li fallarà mai.
- Anunci de la COLÒNIA BARBIE, que el missatge que ens dóna és el d'abandonar el millor amic (que en aquest cas era el gos) per la colònia de la nena.
-  I finalment, l'anunci del SEAT, "oh brother", que veiem com juguen amb els valors de les famílies/persones per vendre'ns un cotxe.

Per tant, molts anuncis el que fan és llençar missatges subliminals, que  nosaltres com espectadors hauríem de saber llegir, ja que d'alguna manera ens manipulen.

Així doncs, desprès d'aquesta classe t'adones com els anuncis haurien d'estar controlats,. Hi ha anuncis que fins i tot et poden ferir els sentiments. Com el cas d'un anunci de Barcelò Cream en què llencen les cendres d'una amiga al mar, i com si tinguessin una força sobrenatural van cap a un vaixell ple de gent bevent i passant-s'ho bé. Finalment  acaba amb la frase: "que siga el momento".  Amb les morts de les persones no es pot jugar.

Aquí us el deixo perquè el visioneu:

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

El passat divendres, 28 de novembre, a COED vàrem parlar sobre l'estructura del discurs en l'exposició oral.

ESTRUCTURA DEL DISCURS

1. Introducció: es presenta el tema i els objectius. Ha de ser efectiva, ja que, a l'inici del discurs és quan l'atenció del públic és més alta.

2. Desenvolupament: es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. Com que l'atenció del públic baixa, hem de captar-la a través de l'humor, amb exemples... això també dependrà de l'agilitat de l'orador.

3. Conclusió: es fa una síntesi final i es tanca el discurs.

INTRODUCCIÓ -> "Allò que comença bé ja està mig acabat" ja que:

- En el públic: capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la.
- En l'orador: aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat: el principi de qualsevol intervenció.

FÓRMULES INTRODUCTÒRIES

- Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d'objectius (atès que motiva i centra l'atenció dels oients).
- Presentació del guió.
- Preguntes: una manera d'anticipar-se.
- Lectura mental: esmental algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
- Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Cal que siguin senzilles, fàcils ( que tothom les pugui entendre) proporciona una major credibilitat, i es veu que s'interessa pel tema.
- Afirmació provocadora: donar una opininió atrevida, una dada espectacular...
- Ànecdota: breu, que condueixi el tema, i que estigui relacionada.

És molt important NO repetir paraules, ni castellanismes. NO juestificar-se. NO treure's importància, ni poder.No dir quelcom i no fer-ho.
És pot començar amb una cita, fent prefuntes, amb un refrany, o per exemple: " Jo ja sé que el Barça és el millor equip del món.." (depèn de la situació cal valorar-ho).

DESENVOLUPAMENT

Selecció i ordre de les idees segons l'objectiu:
 Per a informar: Estructura descriptiva o estructura cronològica (cal tenir en compte la durada). Per a convèncer: Estructura inductiva: informació de casos concrets per arribar a la idea general.

CONCLUSIÓ

Funcions bàsiques:
- Tancar el discurs.
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.


Té un efecte determinant en la fixació de continguts. És la sensació última que s'enduran de l'exposició, per això, ha de ser interessant.

FÓRMULES DE TANCAMENT

- Repetir la introducció.
- Resumir els punts principals.
- Invitació a l'acció -> així doncs, us invito a ballar flamenc a....
- Anunci d'un esdeveniment futur.
- Promesa -> us prometo que l'Iphone 5 sortirà ben aviat.
- Apel·lar els sentiments -> importantíssim. Cal connectar amb les emocions del públic.