"VÍDEO Y EDUCACIÓN"

 A la última classe de GTIC, del dijous 27 d'octubre, vam tractar el primer capítol del llibre vídeo y educación de FERRÉS, J. (1992). Ed.Paidós. Barcelona, del qual vam treballar el llenguatge audiovisual.

Primerament, el professor ens va dir que comentéssim què ens havia cridat l'atenció o què voliem dir sobre el llibre i tot seguit  una companya va anotar el tema dels hemisferis en la taula següent:

Hemisferi esquerre	Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos	Controla la part esquerra del cos
Treballa d’una forma més racional	Treballa d’una forma més sensorial
Li correspon el desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, les operacions d’anàlisis i sintaxis, la percepció dels esquemes significatius i la disposició ordenada de les seqüències. (Funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció)	Funcions com el reconeixement immediat dels rostres, la distinció i el record de les formes, discriminació d’acords musicals i reconstrucció mental de conjunts a partir dels seus fragments. (Funcions espacials no-verbals)
Més sensibilitat per tot el que és visual.	Més sensibilitat per tot el que és acústic.
És el dominant, intel·lectual i analític	És el secundari i del repòs.
Llegir un text: anàlisi gramatical i lògic. Ens arriben idees, informació, continguts, conceptes...	Veure una imatge: operació sintètica. Ens arriben sensacions.

Així doncs, 

-  L’hemisferi dret veu de forma global el problema, més que no pas l’analitza. Està relacionat amb la música, la pintura, les relacions espacials, els colors, el ritme, els dibuixos, la imaginació i la fantasia. 

- L’hemisferi esquerre és la part acadèmica. Se’l relaciona amb la lògica, les matemàtiques, la raó, les seqüències,l’anàlisi, l’avaluació i, considerablement, amb el llenguatge. 

En el llenguatge audiovisual passem de l'emoció a la idea. Primer tenim emocions i després les analitzem, en el llenguatge escrit, en canvi, passem de la idea a l'emoció, perquè sense la idea, no podem saber mai de què va, no podem sentir cap emoció (si ens agrada, si ens emociona...).

Motiu pel qual vam visualitzar dos vídeos. El primer era el típic vídeo que ens posen a les escoles, avorrit, del qual és impossible quedar-te amb la informació donada i que treballa amb l'hemisferi esquerre, per això són vídeos per veure individualment, ja que pots anar darrera per aclarir conceptes. No obstant això, són molt útils per complentar/ampliar informació en els treballs d' alumnes (a nivell individual). Mentre que el segon, sense haver-hi parla ens va transmetre moltes sensacions, per tant, més fàcil de quedar-te amb el que l'autor ens vol ensenyar i són més adequats per veure en grup, atès que reforçen certs actituds i valors com: l'amistat, el companyerisme... ( hemisferi dret).


Aquí us adjuntu ambdós vídeos. Un primer que he buscat se'l relaciona amb el vídeo esquerre, l'anomenat vídeo "lliçó" mentre que el segon treballa més amb les emocions (hemisferi dret).

En un moment de la classe també ens ha dit  que cada generació veu la vida segons l'ha viscuda. Els usos de les tecnologies poden alterar la forma de pensar, d'expressar-nos... la qual cosa vol dir que  quan canvia el nostre entorn, també canvíem nosaltres. Crec que era interessant mencionar-ho. Ja que, jo no veig la vida igual que cap dels membres de la meva família, ni dels professors...


Per tant, a les escoles es treballa més amb l'hemisferi esquerre que amb el dret, però en la societat  és a l'inrevès. Però, no caldria que a les escoles treballéssim un xic més amb el dret i en la societat, una mica més amb l'esquerre? La veritat és que no sé que pensar, és un tema que dóna molt pel que pensar...

El programari lliure

A lúltima classe del GTIC, dijous 21 d'octubre, vàrem estar parlant del Programari lliure. 

El  terme "programari" el  coneixem més com a software (en anglès) i el podríem definir breument com un conjunt de programes informàtics. Podem trobar: la categoria  de programari: les aplicacions (programari de gestió d'empresa, de tractament d'imatges, de composició musical, programari educatiu, jocs d'ordinador etc. o per una altra banda, la categoria (més difícil d'identificar)  com ara: els sistemes operatius, servidors, controladors de dispositiu ( els drivers), llibreries etc.

Quan creem  un programari, primer sempre és lliure, no obstant això, si ho desitjem es pot canviar a un privat. Cada programa està format per uns codis escrits amb llenguatge informàtic (el codi font del programa). Els mateixos programadors escolleixen si  volen mantenir el codi fort obert o tancat (en què ningú hi pot accedir). Finalment, també poden decidir  quina llicència utilitzar, si una lliure ( en què el programari pot ser copiat, modificat... com el audicity, el gimp; o una llicència no lliure, (restringint l'ús, prohibint la copia, com  l'Adobe Photoshop, el Ms Office...).
Aquí us deixo un vídeo que ens ho explica bastant bé.

EL BON COMUNICADOR

Aprofitant que aquest divendres 28 d'octubre hem d'entregar els apunts dels sis primers capítols del llibre " Com parlar bé en públic" que tracta sobre el bon comunicador, explicaré el que vam treballar ja fa uns quants dies a la classe de COED sobre el bon comunicador.

Primer, el  que vam fer és triar un personatge públic que fos un bon comunicador i posar tres motius de la elecció, jo per exemple vaig escollir l'Albert Espinosa perquè trobo que és una persona molt culta, molt realista i tots els llibres que m'he llegit han estat fàcils d'entendre dirigits a tot el públic. Cadascú va anar dient la seva tria  i els adjectius que el feien bon comunicador, i finalemant ens vam adonar  en què moltes de nosaltres vam coincidir que és molt important: la claredat, l'aproximitat, l'expressivitat... arribant a la conclusió que:
- Cadascú té una percepció diferent sobre què és ser un bon comunicador.
- Hi ha molta diversitat, atès que no és una ciència exacta com les matemàtiques, la medicina.
- Per tant, és subjectiu.
- La majoria dels mitjans de comunicació tenen més ressonància, models, tenen més poder.
- Allò que fa diferent un bon comunicador, no són els aspectes acadèmics (paradoxa) sinó un treball personal que fa el comunicador i que és molt complert i complex.
- Hem de posar l'accent en tots aquests aspectes que van més enllà de la llengua pròpia, i que per tant no s'estudien.

Cercant per internet he trobat aquest vídeo en què l'exmodel Teresa Gimpera i el catedràtic de comunicació de la UB, Sebastià Serrano, expliquen les característiques que ha de tenir un bon comunicador i com s'ha de comportar davant la càmera. Utilitzen com a exemple personatges tant coneguts com Rosa Maria Sardà, Xavier Sardà o Joaquim Maria Puyal.
Aquí el teniu, és molt interessant i útil:

• A la carta
• > Televisión
• > La 2
• > Memòries de la tele
• > Memòries de la tele - Personatge: El bon comunicador

tractament d'imatges: el GIMP

A la darrera classe de GTIC, en Jordi, ens ha explicat en què consisteix tot el tema de les imatges. Primer de tot, les seves característiques, que són les següents:

- La grandària: que fa referència a la quantitat de píxels que té una imatge. Se sol mesurar amb la quantitat  de píxels horitzontals multiplicats pels verticals.

- El pes: que és el que ocupa la imatge en memòria  i és mesura en Bytes o algun dels seus múltiples.

- La profunditat de color: la quantitat de colors que es poden posar com a màxim en una imatge (sol rondar en uns 16 milions de colors distints).

La resolució:  que és la relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa.

Per saber els píxels que té una imatge, només cal multiplicar la grandària horitzontal d'una foto per la grandària vertical. En aquesta imatge seria: 3.456(h)*2.304(v)= 7962.624 píxels, és a dir, uns 8 megapíxels.

També ens ha fet veure com a l'hora de seleccionar una imatge per una pàgina web hem de tenir en compte la gràndaria i el pes de la imatge en relació l'ús que vulguem fer d'aquella  fotografia. No és gaire útil col·locar una imatge de grandària i pes gran si després no la mostrarem a mida real, ja que estem enviant una sèrie de píxels innecessàriament i, com a conseqüència, ocuparà més espai i a més, la velocitat serà superior. És per això, que ens aquests casos és millor seleccionar una imatge més petita si després l'hem de desaprofitar ja que, visualment veurem el mateix.

Finalment, vam obrir un programa lliure i gratuït anomenat GIMP (aquí us adjuntu l'enllaç: http://the-gimp.softonic.com/ ) que serveix pel tractament de les imatges. I vam fer tres modificacions, treballant sempre amb la imatge original:
Primerament, us presento la imatge original que hem hagut de modificar:




Foto original. Firalsvellbis2009 (Jordi Simón).

 

A continuació havíem de RETALLAR un tros de la imatge. Trobem l'icona "herramienta de recorte" a la "caja de herramientas", on apareix una cuter com a imatge. Aquí teniu la imatge:





Imatge retallada.



Després, ESCALAR la imatge. Per què no sigui tan gran, el que fem és reduir la imatge. Com? amb  l'icona d'escalar, que es troba al fer click a "imagen". A continuació, posem els píxels que vulguem. Pel nostre bloc entre els 650/750 d'amplada és suficient, l'altura es posa automàticament. La imatge que veureu a continuació l'he escalat a 675x450:




Imatge escalada(675x450).

 Finalment, RETOCAR la imatge: el que hem fet és eliminar una caixa d'aigua que hi havia, copiant i enganxant les rejoles del costat. A més, hem eliminat el collar de la dona que té el dit aixecat, a través de l'icona de clonar. Aquí us deixo la última imatge:



Imatge retocada.

 

FLICKER, SXC, i JAMENDO

A la última classe de GTIC, el 20 d'octubre, vam veure la relació de la viquipedia amb el Creative Commons; i és que la viquipedia està sota aquesta llicència amb la possibilitat de modificar textos i unes companyes ens van ensenyar el treball que havien fet a la Viquipedia.





- Sonia Blanco.

A continuació, en Jordi Simón, ens va donar diverses pàgines webs de les quals podem veure, copiar i descargant-nos imatges sempre miran els drets que tenim sobre la imatge:
- http://www.flickr.com/ 
- http://www.sxc.hu/ 
- http://www.google.com/imaghp//  


Vam estar manejant totes tres pàgines, arribant a la conclusió que sempre quan volem cercar alguna foto anem a google, malgrat que les agafa de pàgines webs i ens és més complicat de saber si les podem agafar o si no tenim permís. Mentre que el flicker és una pàgina web on fàcilment podem trobar els drets.


Així doncs, a l'hora de cercar una foto ja sabem on hem d'anar i on no és tan recomenable agafar-les. Aquí us deixo una imatge de la Sonia Blanco, extreta del Flicker ja que hi ha moltes fotografies i de molt bona qualitat.

També, i ja per finalitzar la classe, ens va ensenyar una pàgina per descargar-nos música no comercial gratuïtament: www.jamendo.com/es. Hi ha tot tipus de música: clàsica, pop, electrònica...


Ha estat una classe molt profitosa, ja que, hem vist un munt de programes, i la importància dels drets d'autor, atès que sempre agafàvem imatges sense saber si teníem permís. També hem vist com l'Ares, on la majoria ens descarregàvem cançons, és bastant perillòs ja que  es posa a disposició el nostre disc dur.

CLASSE COED

Ahir divendres 21 d'octubre, la Rosa Soler va iniciar la classe de COED amb la recitació d'un breu poema de la poetesa Maria Mercè i Marçal el va escollir ja que se sent molt identificada amb ell i diu el següent: " a l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes de rebel". 
La veritat és que a mi em va cridar molt l'atenció pel missatge que deixa. Crec que té molt d'encert aquest poema. Així doncs, vaig decidir buscar més informació sobre la poetessa, i vaig llegir  que segons el poeta Pere Gimferrer és " la millor poetessa que ha tingut la literatura catalana en tota la història". Per més informació cliqueu aquí.

Tot seguit, vam mirar un vídeo dedicat al primer aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, en què veiem tres maneres de recitació de poemes:

1. Representació teatral sobre els menjars típics de Catalunya.
2. Recitació de memòria del poema "parlem de tu" d'Ariadna Gil, en què molta molt de sentiment, i això fa que emocioni al públic.
3. Recitació llegida, de dos poetes, en què  hi ha menys sentiment.

D'aquí se'n desprèn  que no és el mateix dir un poema que recitar-lo. Quan el dius, únicament el memoritzes, surt de la boca, sense cap sentiment ni emoció, mentre que quan recites un poema surt del cor, hi ha un sentiment, t'emociona.

 També és importat recordar que la lectura en veu alta és una lectura pels altres, en què s'ha de llegit poc a poc i fer paus, d'aquesta manera els altres poden entendre i reconstruir el text. Per cada coma "," cal fer una pausa de 3 segons, i per cada punt "." una pausa de 5 segons.

 A més a més, la Rosa Soler ens ha ensenyat que a vegades els poemes o embarbussaments o travallengües semblen molt complicats de memoritzar, però una vegada analitzats repeteixen el mateix, és el cas de la gallina que diu el següent:

 Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, 

 va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

 Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, 

 els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.

L'hem dit entre tots i amb els ulls tancats, al inici de la classe i cap al final de la classe hem tornar a dir-lo, tots ens el sabíem, el recordàvem. La Rosa ens ha dit que hauríem de dir-lo en veu alta mentre fem el dinar, ens dutxem... i quan no haguem de pensar per dir-lo, aleshores estarem preparats per recitar-lo. En el sabrem de debò.

A continuació, hem parlat sobre el treball de territori  identitat, hem aclarit dubtes, i també hem posat data a la recitació que tenim sobre un poema.

Per finalitzar la classe, hem repassat els deures que teníem que eren llegir: la composició d'un text: planificació, composició i revisió.

• Planificar = reflexionar. És necessari, primer, fer una anàlisi de la situació comunicativa ( a qui?, que?, per què?, com? ). A continuació, recollir la informació. I finalment fer una selecció i ordenació de la informació
• Redacció = transformar les idees a un text oral/escrit. Estructura i paràgraf, que la Rosa ens ho ha definit com el contenidor que conté una sola idea principal/rellevant.
• Revisió = examinar. La forma i el contingut (coherència...).

Adaptació de:
AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona:Editorial Colummna.

TREBALLANT LA DESCRIPCIÓ

Avui a classe de COED, la Rosa Soler ens ha donat un dossier sobre la descripció (què és, tècniques descriptives...) on hi figura tota la informació necessària per el treball que hem de fer (la descripció d'una companya). Tot seguit,  hem iniciat la sessió amb un vídeo, dels catarres "Oh Jennifer" que ens descriu  el perfil  d'un català ( els costums, les tradicions...) que s'enamorà d'una "choni", una manera curiosa de descriure. 

També hem escoltat la cançó de "Com un puny", de Raimon en què el cantant fa la descripció d'un sentiment, l'enyorança. Hem vist altres models descriptius, com la poesia "Si parlo dels teus ulls" de Miquel Martí i Pol, en què tracta l'amor, i la poesia visual de Joan Brossa, segons el qual, la poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació. El conte; "Abiyoyo", explicat i interpretat per Xesco Boix,  l'assaig amb "Relacions particulars" de Josep Maria Espinàs, on es descriu a Salvador Espriu, de manera molt directa. La novel·la com "la tramuntana", de Josep Pla una peculiar descripció i finalment a través del vídeo, com l'anunci de Summercat de l' Estrella Damm (estiu 2009) que ens "descriu" o millor dit ens ven Formentera.

Aquí us adjuntu el conte d"'Abiyoyo", ja que, crec que tothom coneix la cançó del Catarres, o ha vist l'anunci de Summercat, però que, en canvi, no ha escoltat mai aquest conte, i és interressant tant el "què diu", com el "com ho diu".

ELS RSS

El que vam treballar a l'última classe de GTIC van ser els RSS que són les sigles de: Really Simple  Syndication, una eina en què veiem actualitzades les nostres pàgines web preferides, sense que haguem de visitar-les una per una.

Per més informació cliqueu aquí.
Jo ja me'l he posat, i tu?

TREBALL WIKIPEDIA

Avui, 14 d'octubre les meves companyes,la Bea Robira, la Marta Bedini la Sandra Villa, i jo hem acabat el treball de la wikipedia que consistia en: esbrinar com es crea una wiki, les parts que té, com s'edita, les discussions, apendre a citar les fonts d'informació... i finalment, afegir/complementar un article de la viquipèdia. Així doncs, vam crear una wiki per tal posar-nos d'acord sobre quin tema fer i com fer-ho.  



Viquipèdia. El síndrome de Down.

Un cop decidit quin article agafaríem (el síndrome de Down), vam crear-nos una conta a la viquipèdia, i mentre una es llegia totes les condicions i maneres en què havíem de publicar un article, les altres anàvem escollint informació, llegint-la, i explicant-la amb les nostres paraules. D'aquesta manera totes teníem quelcom a  fer. Finalment, la meva companya ha editat la informació, afegint el nostre treball. Els aparts que hem incorporat són: Com afecta? Com són? Què fer? El resultat es pot veure a la imatge que he fet, o bé anant a l'enllaç que trobareu a continuació.

Quant a l'experiència crec que ha estat molt interessant, i molt útil saber com funciona una wiki per varius motius. El primer és que és una eina molt utilitzada que tots hem fet i farem servir. I la segona perquè hem après a fer-la servir, ja que, abans em pensava que no tothom tenim permís per editar un article.

Aquí us deixó l'enllaç perquè pugueu llegir l'article:

- http://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADndrome_de_Down

Respecte a la valoració personal crec que ens em repartit molt bé la feina que havia de fer cadascuna de nosaltres. Jo he cercat en diferentes pàgines webs, triant la informació i fent-la meva, és a dir, dient el mateix però amb paraules meves. Mentre que una, s'encarregava de mirar com s'havia de fer, què no era correcte... i ens ho ha ensenyat.

TREBALLEM AMB EL GOOGLE DOCS

Abans de tot m'agradaria recordar què vam treballar la setmana passada a GTIC.  En Jordi Simón ens va ensenyar  el Google Docs. És un programa on podem crear via web documents de text i fulles de càlcul. Ens permet que qualsevol fitxer que hem creat pugui ser compartit amb altres usuaris. A més, aquests usuaris poden al mateix temps editar-lo de manera col·laborativa, i finalment per grups hem fet una presentació, d'aquesta manera, tots els membres del grup hem pogut treballar amb una diapositiva diferent i hem vist què estaven fent els altres membres del grup; una bona manera de treballar en grup.
Tal i com veiem a la imatge, només cal que cliquem a "crear" i escollir si volem una presentació, un full en blanc o bé crear un formulari... de veritat, una eina molt senzilla d'utilitzar la qual podem treballar amb grups.

Ara si, avui a classe de GTIC, hem vist com  apart de les presentacions de les que us parlava, també es poden fer formularis. Per grups n'hem fet una i  l'hem contestat. A més a més, també hem vist un vídeo que ens volia fer veure com "copiar" no és robar, ja que, quan fas una còpia de quelcom, no és perd l'original mentre que, quan robes sí, i la persona es queda sense, és a dir, si fas una còpia d'un CD per una amiga, tu tens el CD i l'amiga una còpia ( en principi ningú hi perd) però si l'amiga te'l robés, tu et quedaries sense.
 Per tant, estem parlant de la còpia digital. Aquí us adjuntu el vídeo perquè el visualitzeu:

D'altra banda, també, en Jordi Simón, ens ha ensenyat la importància de no agafar informació sense permís. Hem vist el Creative common (CC) que es posa als documents, blogs.... per senyalitzar si un usuari que entra pot agafar la informació, comercialitzar.... i finalment ens ho hem posat en el nostre blog.

Una imatge NO val més que mil paraules

A la darrera classe de petit grup de COED del dia 4 d'octubre vam haver de fer dues activitats, la primera consistia en buscar un comunicador i exposar tres motius pels quals trobàvem que era un bon comunicador.

Per la segona activitat, la Rosa Soler ens va donar uns articles i per grups havíem d'explicar la idea

principal  després fer una  síntesi amb el grup, i penjar-la al blink, ja que d'aquesta manera  és com si ens haguéssim llegit els set articles.

El nostre article: “Una imatge no val més que mil paraules” de J.Tunson publicat l’any 2001, ens vol fer veure que la frase  “Una imatge val més que mil paraules”, serveix de vegades, ja que no tot es pot expressar en imatges perquè hi ha moltes operacions lingüístiques humanes que són abstractes i són impossibles de transmetre a través d’imatges. No obstant això, l’escriptura ens aporta la informació més lentament, per això de vegades les imatges es fan imprescindibles. És el cas per exemple, de les senyals de tràfic, ja que és molt més pràctic trobar-te una senyal que posi 50 km/h, que no pas una senyal que posi en escrit: redueix la velocitat a 50km/h.

En conclusió aquest text sosté que s’han d’oblidar els estereotips i que s’ha d’aprendre a viure en harmonia entre les imatges i les paraules.

Classe Seminari

Avui a classe de Seminari hem dedicat la major part del temps a l'Actualitat Educativa, en què dues companyes ens han exposat dos notícies, una sobre la retallada de sous i l'altre sobre unes nenes que es rebel·len per les normes de vestimenta del seu col·legi i que els seus pares havien obligat a què es duguessin a terme. Hem obert un debat sobre aquesta última qüestió i hem vist com dur uniforme té els seus avantatges com ara que no hi ha discriminació per la roba que duu cadascú... tot i que trobem excessiu que a batxillerat sigui obligatori duu uniforme. També un company ens ha fet una lectura en veu sobre el llibre: el violí d'Auswitch i em extret temes com la importància de la memòria, i de NO oblidar el succeït, o el càstig corporal. Pel que respecta al segon tema, si és cert que una o dues bufetades a un nen/a pot servir però no és la manera adequada i com el càstig corporal pot repercutir al nen/a creant així pors, inseguretat, inferioritat a l'infant. També hem fet la interpretació i descripció d'una imatge que m'ha tocat a mi i aquí us adjunto el text i la fotografia escollida:

En aquest collage s’observen dues fotografies de la mateixa mida, per una banda, i a part l’esquerra, es veu el papa de Roma, Benedicte XVI, amb una indumentària destacada i completament d’or, fent un discurs, en canvi, a la part dreta,  i en un primer pla, s’aprecien dos nens, totalment nuus, passant fam, prims, i poc saludables. Gran paradoxa oi? Una imatge no té res a veure amb l’altre, ens trobem amb dos extrems sense equilibri. És just? El que jo percebo  quan miro la primera imatge, és hipocresia, luxe, ràbia, indignació, incoherència mentre que quan miro l’altre veig a dos nens desprotegits, vivint en unes condicions infrahumanes, i les seves mirades desperten tendresa, infelicitat i d’alguna manera demanen ajuda. 

Suposo que la finalitat del muntatge és destacar però sobretot criticar/denunciar aquest món que ens envolta. De veritat estem al segle XVI? Com podem permetre que cada dia es morin milions de nens, mentre un futbolista, polític o el mateix papa els podria proporcionar una vida més digna amb tot el que guanyen. No hi ha un decret que dius que tots som iguals, així doncs, on és aquesta igualtat? Quina necessitat hi ha que el papa llueixi aquests anells, aquest  barret, aquest seien d’or? No podríem viure amb harmonia tots els països, continents sense haver-hi tanta diferència econòmica, de poder...

En definitiva, ens queda molt camí per fer, molt pel que lluitar si volem aconseguir un món just, sense discriminacions, sense pobresa, on tots els ciutadans estiguem en unes condicions semblants i per tant, puguem parlar d’ IGUALTAT!

Al acabar, hem reflexionat i he vist la fredor, la poca cooperació dels que tenen més fama (polítics, futbolista..) que només els hi importa el poder, els diners, egoisme absolut....

Blocs, wikis, o ambdós?

Avui, 10 d'octubre, a classe de GTIC, hem vist les diferències entre els blocs i les wikis. Aquí us deixo un esquema:
                 Blocs                                                    Wikis
             -   Individual                                            - Col·lectiu.

             -   Contingut estàtic                                 - Contingut dinàmic.

             -   S'estructuren en entrades                    - S'estructura en pàgines indexades

                 indexades per dates o                         en un menú lateral.

             etiquetes en un menú lateral

             -  És cronològic                                       - És intemporal.

            -   Interacció externa a través                  - Interracció interna (mode document).

             dels comentaris (mode discussió)    

Blogs y Wikis

View more presentations from Tíscar Lara

Us adjuntu aquesta presentació, ja que, a diferència de la que hem vist a classe, en aquesta hi ha més detalls, és més precisa i també està força bé!

CONFERÈNCIES DE SIR KEN ROBINSON

Per classe de COED del 7 de novembre havíem de veure les dues conferències d'en Sir Ken Robinson, (1950) un educador, escriptor i conferenciant britànic, i a partir d'aquí fer un redactat en què hi escrivíssim quin creiem que era l'èxit de les seves xerrades, si duia guió, i estava estructura, o si per contra, improvisava, i quina era l'estructura del discurs...  Començo:....

Indubtablement l’èxit de les seves xerrades es deu al fet que els hi proporciona un toc d’humor, fent així que un tema tant important com l’educació esdevingui natural i desperti al públic interès, curiositat i ganes per escoltar i reflexionar. A més, enllaça les explicacions amb anècdotes produint entreteniment i diversió als espectadors. També mostra quins són els seus pensaments i/o reflexions i així capta ràpidament l’atenció del públic.

Encara que transmeti als oients naturalitat, claredat i espontaneïtat, crec que gran part de la conferència està preparada, ja que d’aquesta manera posseeix més seguretat, menys nerviosisme i alhora transmet major tranquil•litat i tot això també comporta que parli excel•lentment en públic ( això no vol dir que no pugui improvisar si ve al cas).

Respecta l’estructura, s’hi distingeixen tres parts.

1. La idea principal

2. Arguments de la seva tesis

3. Solucions i conclusió

M’agradaria destacar 4 idees que m’han captat l’atenció dels dos vídeos. Primer, la importància que atorga a les arts i a la dansa . Segon, la importància d’equivocar-nos, ja que, d’aquesta manera, despertem la nostra originalitat, i en contra, si no ho fem matem la credibilitat humana. Tercer, com els éssers humans fem poc ús dels nostres talents . I finalment, el quart, el fet de què hi ha dos tipus de persones: les que gaudeixen del que fan i les que no, afirmant que la principal causa és l'educació perquè allunya a moltes persones dels seus talents naturals.

Personalment, crec que tot el que diu és totalment coherent, importantíssim i fonamental. Com a reflexió que extrec és que hauríem de fer quelcom per millorar i alhora beneficiar-nos de la qualitat de l’ensenyança, dels nostres talents, de la creativitat, etc. per tal d’ evolucionar com a éssers humans.

Aquí us deixo els dos vídeos que havíem de mirar per fer l'activitat: